16.03.2010 - Malgrat el pessimisme en què gairebé tothom està immers, la crisi, l'atur, els preus, la inseguretat, etc., encara hi ha alguna cosa que no va malament del tot i que val la pena lluitar-hi, encara més.  Aquest passat cap de setmana, al Vendrell, es va fer una nova campanya de captació de Sang i el resultat fou positiu. Molts vendrellencs i vendrellenques  van respondre a la crida de l'Associació de què.... amb una vegada no n'hi ha prou” i solidàriament van contribuir a què la societat sigui més justa, van contribuir a fer més planera la vida dels demés. En resum, van contribuir a salvar vides i això és el més bonic que hi ha al món. No es pot demanar més. 
El total de bosses que es van recollir fou de 187 unitats. Malgrat que tant al Vendrell com a la comarca els corresponents delegats i delegades no regategen esforços per aconseguir captar el màxim de Sang, la nostra comarca, el Baix Penedès, d'acord amb el nombre d'empadronats, és gairebé la que té l'índex de donacions més baix de tot Catalunya i això, entre tots, ho hem d'anar pal·liant, ens heu d'ajudar, hem de fer possible que la nostra comarca, en aquest camp, no sigui un referent negatiu. Entre tots ens en sortirem. Per tant, MOLTES GRÀCIES a tots els que amb aquest petit gest solidari feu possible la continuïtat de la vida dels demés. 
Com molts recordareu el juny del 2005 es va organitzar al Vendrell la 1a Marató de la Sang amb molt d'èxit ateses les gairebé 350 donacions. Per això,  enguany celebrarem la 2a Marató, el proper dissabte, 5 de juny, de 10 del matí a 10 del vespre. Ens hem de començar a preparar i mentalitzar per tal de superar les 350 donacions de fa cinc anys. Ja en parlarem. 

Recordem: La vida comença cada dia, fem que sigui per a tothom. 
 
Pep Bargalló, President de l'Associació de Donants de Sang del Baix Penedès

El Sarau, au, au, au

16.03.2010 - A Calafell, que és on jo em vaig morint, a l’ajuntament hi torna a haver “sarau de vetlla” Mentre tinguem aquests músics, la “ballaruga” està assegurada. Encara som a un any i escaig de les properes eleccions però la fira de les vanitats ja roda. L’ínclit Parera, saltimbanqui polític per excel•lència, ja ha tornat a fer el salt mortal, carpat, amb tirabuixó. El seu soci Sánches, que va pactar amb ell un matrimoni de conveniència, l’ha fet sortir per la finestra amb la cua entre les cames. Un dia caldrà escriure la història completa de l’inefable Parera : “Bon dia Calafell”. Per altra banda, el sr. Rion, rapsode de la política, retòric adepte del dret romà, també ha estat convidat a guillar d’ERC. Massa intel•lectual per un partit tant primari. On aterrarà? Es parla del seu fitxatge per al Sr. Sanchez, per allò d’ “ Erudio procul imperium". Però no s’acaba aquí la cosa. El Sr. Triadó que, com els braus sent la “querencia” cap a ”las tablas” de la casa gran, espera que el Parera aterri per endegar un nou projecte (això de nou és un dir) per a “salvar” Calafell. Mentre tant, l’invisible Romero, entre depressió i depressió, ha restaurat ADMC, sense el Parera i sense alguns dels regidors que van entrar a l’ajuntament sota el paraigües d’aquest partit i ara han abandonat el vaixell, amb L’Àngel Verge al capdavant.
 
Mentrestant, al carrer, al govern municipal se li crema la cua amb l’esclat popular anti-POUM. Han intentat avortar la manifestació que tindrà lloc el 3 d’abril, amb mètodes anticonceptius de molt dubtable ètica: Un ple urgent per a acceptar part de les al•legacions, censura radiofònica i defensa de la seva postura amb prepotència i insults a la intel•ligència de la ciutadania: “El poble no ens ha entès”. Això el poder ja ho té. Només són com anyells en la campanya electoral. Així està el pati per Calafell.
Però aquesta no és la crònica definitiva. Hi haurà més terratrèmols i tsunamis municipals. L’ambició humana no te fre ni límits. Hi ha qui per seguir manant és capaç d’emular el llegendari Dr. Faustus .
Quan l’interès personal prima pel damunt de l’interés de servei al poble, es perd la vergonya i la dignitat . Ara ha començat el sarau, seguidament, vindrà el ball de bastons.
I, per l’horitzó que entrelluco, la dansa la marcaran “los mismos perros, con distintos collares”.
Fins quan? Qui lo sai? que deia Garibaldi.
L’ajuntament de Calafell té uns llogaters que només el poble els pot fotre al carrer. Però a casa nostra trenquem el tòpic que diu que el veïnat és savi. Potser volem el que tenim. He arribat a pensar que, fins i tot, potser ens ho mereixem; els anyells, mentre tenen pastura, resten en silenci.

Josep Mèlich, Calafell

15.03.2010 - Des de Plataforma per Catalunya (PxC) ens vam oposar fa dos anys al Pla d'Immigració perquè PxC mai donaria suport a un pla que només contemplava drets per als immigrants però cap deure, el fet de privilegiar i afavorir els immigrants amb tota classe d'atencions i de suports, discriminava claríssimament els ciutadans autòctons convertint-los en ciutadans de segona categoria. Des de la nostra òptica allò no era un Pla d'Immigració sinó més aviat una "Apologia de la Immigració".

Des del govern en minoria se'ns va proposar aleshores un nou Pla de Convivència i Civisme per elaborar un nou marc més acceptable que l'anterior, ja que s'observarien drets i deures per a tothom, i no només drets per als immigrants. Des de PxC ho vam acceptar perquè era una aposta per afrontar el problema de la immigració des del realisme, i s'obria la porta a noves propostes, ordenances i plans d’actuació equilibrats. PxC va treballar a fons durant aquests dos anys i va fer nombroses propostes. Però ves-tu-aquí que a última hora el govern de CiU va afegir diversos punts que només contemplaven drets, ajuts i més privilegis exclusivament per als immigrants. El Pla de Convivència i Civisme va esdevenir un pla d'immigració disfressat, i nosaltres vam haver de votar en contra, en coherència amb el nostre programa i amb el nostre electorat. En conèixer els resultats electorals de 2007, l'alcalde va dir  que havia entès el missatge dels ciutadans del Vendrell, però de fet ens ha demostrat que no va entendre res, perquè ara ha tornat 3 anys enrere, ja que els socialistes admeten que aquest Pla recull el 90% del programa d'immigració que ells ja feien en l'anterior mandat.

Des de CiU afirmen que si PxC va passar d'un a quatre regidors durant el mandat socialista, va ser per la seva irresponsable política d'immigració –i ara ells fan el mateix-, i els socialistes responen que CiU ha donat ales a PxC perquè CiU i PxC han coincidit en el 95% de les votacions de ple -97% l'any 2009-. Mentre PxC ha demostrat capacitat de diàleg, responsabilitat i rigor, PSC i CiU s'han comportat com a gat i gos, però una cosa està molt clara, quan es tracta de privilegiar els immigrants, això passa per damunt de tot i es posen ràpidament d'acord. De cara a les eleccions de l'any que ve, la sociovergència està servida. Tret que PxC obtingui majoria absoluta.

Agraïment a l’Associació dels 3 Tombs per aquests 17 anys

09.3.2010 - El 1992 es va celebrar la primera Festa dels 3 Tombs de La Bisbal, tot gràcies a un grup de persones que, després de dedicar-hi moltes hores aconseguien reunir carruatges, carros, … organitzar l’esmorzar, el recorregut i crear un ambient de festa insuperable. Aquest 14 de març era la data prevista pels 3 Tombs.
És una festa que la major part dels bisbalencs i bisbalenques esperem un any rere l’altre començant per l’esmorzar davant la cooperativa. Després anar a diferents punts del municipi per veure passar els 3 tombs, on un punt obligat és la pujada “del Climent”. Comprar tortells de Sant Antoni i veure l’arribada de tots els participants a la Plaça Catalunya.
Aquest any l’Ajuntament ha aconseguit que es perdés aquesta festa per un motiu: no fer malbé les sanefes dels carrers. Sembla ser que els carrers que s’han fet traient les voreres i fent-hi sanefes són pocs soferts, ja que no resisteixen el pas dels 3 tombs una vegada l’any.
Sembla que els cotxes, motos, tractors, minibús i els carruatges de la cavalcada reial no fan malbé aquests carrers, però un dia a l’any dels 3 tombs sí. I això que l’alcalde va dient que vol ruralitzar la nostra Vila!
És una llàstima que es deixin perdre festes, tradicions i el treball i il·lusió de l’Associació dels 3 Tombs de La Bisbal del Penedès.
Sense vosaltres: membres de l’associació, familiars i simpatitzants que aconseguíeu fer d’aquesta festa una gran diada per La Bisbal, us volem agrair la feina feta en aquests 18 anys i esperem que, en un futur proper, es puguin tornar a veure 3 Tombs a La Bisbal del Penedès.

Grup municipal de CiU a l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès

Els despropòsits , actuacions intolerables i censura del PSC de Cunit.

Iniciem el nou curs polític amb nous despropòsits, actuacions intolerables i censura per part del PSC de Cunit, el major despropòsit, traslladar el cost de la crisi als ciutadans amb un nou increment del rebut de l'IBI del 14% i amb un increment en la previsió de recaptació de multes del 61%, mentre es mira cap a altre costat davant la pitjor cara de  l'atur, reduint la despesa en plans d'ocupació en un 47% respecte al 2009 , quan l'atur a Cunit s'ha incrementat l'ultim any un 25%, i la Sr. Alcaldessa en comptes de pendre mesures urgents al respecte es dedica a ser portada en tots els diaris i no pel seu bon treball si no per instar a la mediadora comunitària Fátima Ghailán a retirar la denúncia per amenaces que va interposar contra l'Iman de Cunit i a altres persones vinculades a l'associació islàmica, intentant intervenir entre víctima i presumpte agressor en comptes de donar suport a Fátima G. com dona i treballadora del consistori , intentant traspassar l'esfera política a la judicial, una actitud reprovable suficient per a demanar la seva dimissió . I davant aquestes actuacions els mitjans de comunicació local com Ràdio Cunit en comptes de treballar per una pluralitat informativa configura una realitat a la mesura de les necessitats del PSC, optant pel ocultisme, la desinformació intencionada i la manipulació.

Toni Martínez, Portaveu Grup Municipal ICV Cunit

3.3.2010 -Fa uns dies vam tornar a llegir als mitjans de comunicació que una coordinadora per la defensa del centre històric de Bellvei ha presentat més de 250 recursos contra l’aprovació d’una modificació puntual de Normes Urbanístiques portada a terme pel Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Davant d’això és la meva obligació explicar a tothom uns quants detalls al respecte.
En primer lloc, crec que és bo que tots sàpiguen que aquests recursos responen a tres models estàndards, tots ells publicats al bloc de l’Entesa per Bellvei i redactat per l’exregidor de l’Ajuntament Pau Batlle.

I en segon lloc, vull deixar clar que, malgrat que el nombre de recursos sembla important (un total de 232), només 29 que són veïns de Bellvei, pertanyents tots ells a unes 10 famílies, quan actualment tenim un padró de més de 2.000 habitants. La resta, responen a persones afins als interessos del senyor Pau Batlle,  o bé a manipulacions amb desconeixement del que firmen, com s’ha comprovat, mobilitzant-los sempre que el projecte o instrument de planejament no sigui redactat per ell mateix (recordeu sinó el tema del Pla Parcial del Sector 15, i qualsevol altre assumpte urbanístic que es tramiti des de l’Ajuntament).

Recolzava la recollida de signatures un veí directament afectat per tenir interessos personals al casc antic, que no va dubtar en aprofitar una celebració d’empresa durant les festes nadalenques, demanant el suport dels seus companys de l’entitat d’estalvis on treballa, fent-los signar el recurs que més convenia als seus interessos. D’això en tinc constància perquè ara es sorprenen quan reben la resposta del departament d’Urbanisme i pregunten de què va tot plegat.

No tinc cap mena de dubte que, existeix l’habitual demagògia de recollir quantes més firmes millor,tant se val si coneixen el tema o no, sigui per motius de falta d’informació, de disputes personals, mals entesos, interessos de propietat o econòmics. Qualsevol cosa sembla ser vàlida a fi d’aconseguir que el que signa desconegui la veritable realitat de la situació, perquè en aquest cas possiblement no signaria.
Aquesta actitud diu poc molt a favor del col·lectiu de treballadors de aquesta entitat d’estalvis que varen signar, doncs en situacions com aquestes cal ser més estricte i assumir únicament allò del que es té ple coneixement i que si volen conèixer el recurs d’alçada al Conseller que varen signar, poden passar pel nostre Ajuntament, que seran informats.

No vull extendre’m més en detalls perquè no  es pugui interpretar aquest escrit com un “deliri personal“, ans al contrari, espero que el Departament d’Urbanisme de la Generalitat valori adequadament l’objecte de la modificació puntual urbanística aprovada definitivament i publicada, que l’únic que pretén és clarificar aspectes que podien donar lloc a dubtes en la seva interpretació. En tot cas, les fosques intencions d’alguns van per una altra banda.

Josep Fonts I Batlle, Alcalde de Bellvei

Un Pla de Convivència i Civisme per a tots els vendrellencs i vendrellenques

2.3.2010 - El Vendrell ja disposa del seu Pla de Convivència i Civisme, un pla que persegueix quelcom tan ambiciós i tan necessari com és establir les bases sobre les quals cal fonamentar una correcta convivència que estigui, en tot moment, en sintonia amb les necessitats i exigències de la nostra societat. Evidentment, un dels aspectes que ha generat més debat i interès és el tractament que aquest pla dóna als nouvinguts. M’agradaria destacar quelcom que, per evident, no deixa de ser fonamental: un pla de convivència no és un pla d’immigració. Evidentment, el Pla de Convivència i Civisme assumeix compromisos envers la qüestió amb actuacions concretes i específiques. Però quan parlem de convivència parlem d’una societat en el seu conjunt i no de sectors específics. I és sota aquesta perspectiva, global i en la qual la participació de tothom és imprescindible, que hem volgut enfocar la qüestió.

I en el mateix sentit que suposa una participació de tots els estrats de la nostra societat, també suposa un benefici per al seu conjunt. De la mateixa manera que un pla d’immigració obvia la responsabilitat compartida, també pot provocar una legítima sensació de greuge comparatiu en adreçar actuacions en benefici d’un grup de veïns i veïnes marcat pel seu origen. El nostre objectiu no és només eradicar la percepció que hi ha un favoritisme en els beneficis i una permissivitat en les obligacions, sinó estendre el coneixement dels beneficis que el municipi posa a l’abast de tothom i de les obligacions que són de degut compliment per a tothom. No ens n’oblidem: la legalitat vigent només és una i és per a tots.

Tot i aquestes reflexions carregades d’evidències, després, és clar, hi ha el soroll de fons que una qüestió com és el Pla de Convivència i Civisme ha d’aixecar en forma de debat polític. Des del grup municipal de Convergència i Unió i des de la Regidoria de Convivència i Civisme hem fet veritables esforços per aïllar-nos d’aquest soroll i d’aquelles veus que volien fer d’una eina, com és un pla, una arma amb la qual apuntar directament a la nostra gestió. Quan ens hi juguem valors a assolir, com fer del Vendrell una vila de convivència on predomini la pau social, no s’hi valen estratègies partidistes o, directament, electoralistes.

Se’ns ha acusat des del PSC de fomentar una fractura social donant ales a PxC. Més enllà de la demostració objectiva i novament evident de les diferències que mantenim, manifestada amb el vot en contra de PxC al Pla de Convivència i Civisme, els propis socialistes haurien de fer una reflexió. Al començament de la legislatura passada, Plataforma només tenia un representant al consistori. Quatre anys de govern socialista després, amb les seves corresponents polítiques d’immigració, PxC assoleix els quatre regidors. Què va succeir?

Jaume Domingo Planas, Regidor de Convivència i Civisme

26.2.2010 - Properament el Vendrell celebrarà el Dia d’Andalusia, una data que esdevé una excel·lent ocasió per a reflexionar sobre el treball i la implicació de les persones que van arribar d’aquella comunitat i de les seves entitats, com l’Associació Cultural d’Andalusia, el Centre Cultural Andalús García Lorca o l’Hermandad de Nuestro Padre Jesús de las Penas. Com a regidor de Convivència i Civisme, aquest és per a mi un exemple de com el municipi pot esdevenir, en el seu conjunt, la millor eina d’integració i, de com, paral·lelament, pot veure’s enriquit amb els trets culturals distintius dels ciutadans vinguts d'altres comunitats.

És evident que aquests processos de convivència no s’estableixen de manera espontània i que comporten un treball i una reflexió tant per part de la comunitat receptora com per part d’aquells vendrellencs que van arribar a la recerca de noves oportunitats. Així, al llarg del temps la majoria dels andalusos s’han arrelat gràcies als vincles que han sabut formar. Des d’àmbits com l’escola, el teixit associatiu o els moviments veïnals, la comunitat andalusa s’ha apropat i ha anat formant part del Vendrell en tots els sentits. De la mateixa manera, el municipi ha estat un exemple de respecte i convivència.

Probablement, la millor lliçó que podem extreure d’aquesta experiència és que la voluntat, en un sentit ampli i obert a tots els sectors d’una societat, és la principal clau i l’eina per a créixer com a municipi mantenint els trets distintius i enriquint-los. La voluntat d’aquells que vénen i d’aquells que els reben. La voluntat de les administracions, dels partits polítics i de la societat civil que els escull. La voluntat, en definitiva, per a normalitzar qualsevol canvi social sense perdre les nostres arrels i els nostres referents.

Celebrem-ho, doncs, de manera conjunta. El Dia d’Andalusia, per què no, és una data perfecta per demostrar que tots som el Vendrell.

Jaume Domingo Planas, Regidor de Convivència i Civisme de l’Ajuntament del Vendrell

El nostre comiat a l’arbocenc Esteve Cruanyes i Oliver

26.2.2010 - Quan donàvem el condol a la Montserrat i els seus fills, els dèiem que la mort de l’Esteve era una pena francament compartida perquè, amb la seva desaparició, també hem quedat una mica orfes els qui sentim, com ell ho feia, la seva estima i el seu compromís actiu amb l’Arboç.

Seria molt llarg enumerar aquí i ara la intensa activitat desplegada per l’Esteve en pro de la nostra vila i també de la comarca al llarg de la seva vida. I no ho farem perquè el seu llegat escrit ja és prou eloqüent i això l’immortalitza amb escreix.

En aquest moment, l’únic que ens empeny és la necessitat de deixar constància públicament de la nostra gratitud envers ell. Gràcies, Esteve, per fer-nos costat en totes les iniciatives promogudes des de l’Arboç Acthiva’t i tenir l’elegància de dir-nos-ho i d’animar-nos. I també, d’estirar-nos les orelles quan alguna ficada de pota ho mereixia. Prou sabeu que en totes les facetes de la vida el que més desanima és la indiferència i ell mai ens va pagar amb aquesta moneda.

Gràcies, Esteve, per fer-nos sentir còmplices en aquesta passió per rescatar de l’oblit i divulgar —amb tots els errors i encerts que porta implícita la condició d’amateurs—, les claus inèdites i majoritàriament quotidianes de la nostra història i actualitat local.

D’ell vam aprendre a seguir endavant i a assumir que els detractors hi són en qualsevol activitat perquè formen part de la flora bacteriana que intervé en tota digestió. En més d’una ocasió ens havia manifestat la seva satisfacció per veure que en l’Arboç Acthiva’t es reeditava, salvant les distàncies, la mateixa inquietud que tant a ell mateix com als bons amics Jané, Condis, Sans o Suriol, per dir alguns noms de referència, els va esperonar en el seu moment a pencar per l’Arboç en l’àmbit cultural. Valorava la importància del treball que es fa desinteressadament per a mantenir el caliu de poble i per no limitar-nos a ser residents de l’Arboç sinó arbocencs de militància.

Gràcies, Esteve, per encomanar-nos l’entusiasme del corredor de fons, perquè fins l’últim moment va estar involucrat en alguna junta i això el feia ser un referent estretament vinculat a la vida associativa de casa nostra. El seu bagatge el convertia en una institució i en ell hem trobat assessorament, diàleg i documentació sense reserves sempre que ho hem necessitat.

Finalment, gràcies per deixar-nos la penyora del seu tremp: reservat en la mitja distància però absolutament afable i generós en la distància curta, el millor homenatge que li podem fer a l’Esteve és seguir trescant dia a dia en pro de l’Arboç.

Adéu a un bon amic i a un gran senyor.

Paco Nogueira García, President de l’Arboç Acthiva’t

L’Ajuntament de La Bisbal crea alarma social

19.2.2010 -Desgraciadament la meningitis ha afectat a un infant del nostre municipi. Ara evoluciona favorablement i  ja està fora de perill.
Des del Departament de la Generalitat de Catalunya hi ha un protocol d’actuació molt clar en cas que sigui meningitis infecciosa, que afecten a l’escola, a les persones que hi estan en contacte, .... Per sort no és dins aquest tipus i, per tant, no ha calgut iniciar aquest protocol.
Aquest dimecres ens han sorprès les declaracions de l’equip de govern de l’Ajuntament sobre aquest ca. Són declaracions on es mostren indignats i preocupats per no haver estat informats en un primer moment, i amenacen en exigir la dimissió a la directora de l’escola CEIP Ull de Vent i als departaments de Salut i Educació per no haver-los informat i per crear alarma social i fins i tot amenacen en fer tancar l’escola.
Qui s’han pensat que són? Criden els mitjans de comunicació i esbomben l’estat de salut de l’afectat sense respectar la intimitat de la seva família, intenten crear alarma social, demanen dimissions. I tot perquè? Que no coneixen el protocol? Que no coneixen les competències municipals? El seu sistema és un altre: primer acusar i després preguntar. El resultat final és que sembli que gràcies a aquest Equip de Govern s’ha pogut solucionar tot, voler fer creure que són imprescindibles i els salvadors del món.
Per si això no fos poc, el mateix dimecres hi havia treballadors municipals a les portes de l’escola repartint papers de l’Ajuntament signats per l’alcalde on informa que “L’Ajuntament va conèixer ahir a les vuit de la tarda, la notícia d’un cas de meningitis al CEIP Ull de Vent. “ i més endavant l’Ajuntament informa que “ens trobem davant un cas que no és malaltia de declaració obligatòria, i no requereix cap tipus d’actuació en l’entorn familiar ni comunitari (escolar)”.
Des de CiU donem suport a la família, a la direcció de l’escola i als responsables de salut i educació, ja que tots han actuat correctament i lamentem que un cas com aquest sigui utilitzat per fer demagògia. Exigim que l’equip de govern els demani disculpes públicament per les acusacions i declaracions fetes aquests dies.  

Grup municipal de CiU a l’Ajuntament de La Bisbal del Penedès

NO SIGUEM PASSIUS, VÉNEN CANVIS.

19.2.2010 -Fa poc vaig llegir un article que ironitzava sobre el perquè  al Penedès no s´ha fet un gest  de rebuig a l’aprovació de la llei de les vagueries, sense respectar la demanda del Penedès .
El que s´enten que vol dir l´autor de l´article es, en conclusió,  que el consens per la vaguería Penedès  no es tan gran.  Això es un raonament molt relatiu,......  que ja els va bé a alguns. .
Però realment aquesta és una  realitat penedesenca,…. som així; som  conformistes; som una massa social que si no te un  lider clar, ens costa molt de mouren’s i més de protestar, i com que tenim uns dirigents polítics acostumats mes a mirar-se el melic que no pas el que se sent o es respira al voltant , així ens và.
Ens pensem que ja ens ho faràn i si no ens ho fan, aleshores ens lamentem, però tampoc ens posem d´acord quan hem de tenir una visió ampla de comarca, amb ganes de fer coses junts, si això de comarcal ens va bé a nivell local, d´acord, però si no, ja no som tant comarcals.
Però no tot es culpa dels nostres representants municipals, el problema es que després de trenta cinc anys de la mort del Dictador,  tenim unes institucions encarrinclonades, on pesa mes el poder dels partits  que escolleixen els seus representants als Consells comarcals i a les Diputacions, que no pas el poder realment representatiu que son els alcaldes i que sí que son als Consells Comarcals però sense poder vinculant, sino com a un organ merament consoltiu,  per lo que la representació en aquests estaments no es la realitat dels municipis ni representa la  voluntat popular municipal.
Aquest país, necessita una re-estructuració forta i valenta, hemde saber aprofitar la crisi per fer canvis estructurals i de funcionament.
Hem de  ser valents per afrontar reformes profundes sense por.
Hem de sortir al carrer liderats per la plataforma de la vagueria pròpia o per qui sigui i recolzar els polítics de les comarques sense distinció, per reclamar el dret a ser vagueria Penedès.
S’ha de canviar la llei electoral, hem de dotar de il.lusió l'anar a votar.
Potser hem de mancomunar municipis per aconseguir administracions mes pensades per fer arribar els serveis a tots els nostres veïns, però amb mes aprofitament i menys duplicitats. Per exemple, ¿no hem lograt que els instituts d'ensenyament mitjà siguin supramunicipals?, perquè no podem seguir l´exemple en d'altres serveis o instal·lacions municipals mal aprofitades, dotant els municipis propers de bones infraestructures de transport públic, ben pensades per les comunicacions d'aquests serveis existents i amb bones freqüències de pas per atendre unes necessitats d'util.lització d'aquests serveis comuns.
Tot això reporta, que els partits han de renunciar a tenir un cert model de poder polític dins les institucions supra-comarcals, però en tindran un altre i per tant com a contrapunt, el que necessitem els ciutadans es tenir un poder que coordini i distribueixi amb visió de territori comú, liderat per alcaldes, uns bons serveis i una bona atenció ciutadana.
Els costos es reduïríen, si mes no, els polítics i també molts que ara son comuns i desaprofitats administrativament. La visió política del territori sería diferent i segur que tots en conjunt en sortiríem guanyant .
Això son exemples de que les coses poden ser d'una altra manera, no tinc pas la sol.lució dels nostres problemes, ni tampoc hi ha una única raó, però el que si que crec i d'això n'estic segur, es que estem davant d'una oportunitat de canvi, i crec que l’hem de saber aprofitar.

Sortirem de la crisis, i nomes hem d’estar atents i disposats a seguir i dotar de força a els mes agosarats per encarar aquestes renovacions del sistema i les seves intuïcions, per fer-les mes eficients

Lluís Inglada Jané
Tinent d'alcalde de Banyeres del Penedès.
Conseller comarcal del Baix Penedès per ICV.

11.2.2010 - Diumenge passat s’acabava una nova temporada de Pastorets, amb un èxit total, amb una gran resposta per part del públic, havent hagut de penjar, en tres de les sis representacions, el cartell d’entrades exhaurides. No tant sols estem cofois de l’augment d’espectadors, sinó perquè la gran majoria surten de l’espectacle molt contents, és a dir, els hi ha agradat mot. Al capdavall, aquesta és una de les finalitats de fer Pastorets.
Els socis de l’entitat, els col·laboradors i els anunciants han participat més que mai de l’espectacle, prova n’és el nombre elevat d’invitacions que cada diumenge recollien a taquilla. Aquesta també és una de les finalitats de l’entitat, que la gent vingui a veure els Pastorets, que en gaudeixin i que passin una tarda divertida amb companyia dels seus familiars i/o amics.
Fa un temps dèiem que el soci no venia a veure els Pastorets ni de franc. Afortunadament l’hi hem donat el tomb i ara el soci ve més que mai. Cal recordar que la família dels Pastorets compta amb gairebé 1.100 socis.
Per tant, moltes gràcies a tots els que fan possible que durant sis diumenges es pugui aixecar el teló, des de la vessant que sigui, tothom és igual d’important i de necessari, per tant, A TOTS MOLTES GRÀCIES.
No hem d’oblidar de donar les gràcies a tots els que han fet possible emplenar, gairebé cada representació, la platea del Teatre. A les Institucions i entitats que també creuen en el nostre projecte i col·laboren, així com als mitjans de comunicació.
No obstant això, ens sap greu les persones que no els hi hem pogut donar cabuda, malgrat els esforços que hem fet. A tots esperem poder-nos retrobar la propera temporada i, entre tots, poder repetir una temporada més els èxits i d’aquesta manera refermar la nostra tradició i cultura i, si cal, potenciar-la encara més.
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM I FINS LA PROPERA TEMPORADA 2010-2011.

Pep Bargalló
President dels Pastorets del Vendrell

8.2.2010 - Si es cierto y verdad que después de ver a sus Majestades los Reyes Magos de Oriente en televisión, en Calafell los niños/niñas, jubilados y personas que por un motivo u otro no se pudieron desplazar al pabellón se quedaron sin ver lo que esperábamos durante todo el año a sus R:M:O:
También es cierto que hubo nula información de donde y a que hora podrían entregarse las cartas. En definitiva y es la verdad, cada año este festejo va a menos. Muchísima gente esperaba que el punto de encuentro fuese en la Plaza Las Heras o la de Mariano Soler, en sustitución de la Plaza Catalunya que esta en obras. Es cierto que a la hora que salían los Reyes llovía a cantaros pero también es cierto que en el Vendrell,  Tarragona, Reus, Vilaseca, Barcelona, etc…, también llovía pero no fue obstáculo ninguno, para que sus majestades, los Reyes Magos hiciesen su reparto de caramelos, juguetes,  alegría e ilusión. Para ejemplo a otros reyes, que fueron tan malos, ‘demostrado en el pabellón Juan Orloll’ que les dio miedo de encoger i quedar ridiculizados. En definitiva y para que otro año, con unos simples toldos un poco de imaginación de lo cual carecen, y algún plástico, les saldrá bastante barato y nadie se quedara sin reyes

Enrique García Delgado, Calafell

4.02.2010 -El pasado martes 2 de febrero, la Federación de Asociaciones de Vecinos de Cunit hizo público una nota informativa en la que solicita la dimisión de la Alcaldesa de Cunit Judith Alberich. La Asociación de Vecinos Cunit Oeste, con el acuerdo de las asociaciones de vecinos, El Gladiol y Prat de Cunit-Parc Central, manifestamos nuestro firme y frontal desacuerdo con la propuesta realizada por la Federación. Su presidente, Xavier Salvadó, militante de Esquerra Republicana, está politizando con sus decisiones antidemocráticas y absolutistas una entidad que se ha de caracterizar por su independencia en la gestión. La decisión de este señor, tomada sin convocar a las asociaciones y de forma unilateral, obedece al intento de politizar el conflicto acaecido entre una trabajadora del Ayuntamiento y el Imán de Cunit. El artículo publicado no responde al sentir de la mayoría de vecinos que representa; sin embargo sí responde a sus intereses políticos vinculados a corrientes independentistas. Por estos motivos, hacemos público nuestro contundente rechazo a la decisión tomada por la Federación de Asociaciones de Vecinos y manifestamos nuestro firme apoyo a la Alcaldesa Judith Alberich y a la gestión municipal que está llevando a cabo en Cunit.

Antonio Romero Peña, Asociación vecinos Cunit-Oeste 
Juan Manuel Rivas Cosano, Asociación vecinos el Gladiol
Gerardo Loza, Asociación vecinos Prat de Cunit-Parc Central

A data d’avui no tenim resposta a preguntes que no ens cansarem mai de repetir:
Per què va marxar en Ramon Aurora de Calafell Ràdio?
Per què va marxar en Vicenç Soler?
Per què, ara, també ha marxat l’associació sardanista i s’ha deixat de fer el seu programa?
Bé, per què HAN HAGUT de marxar?
Què passa amb això?
Fins quan deixarem que ens abandonin els antics i nous col·laboradors de la Ràdio?
Fins quan permetrem que no es fomenti la cultura local a través de programes a la ràdio MUNICIPAL?
Fins quan permetrem que no es retransmeti ni un partit de les disciplines esportives ni de les categories que tenim en el nostre municipi?
Fins quan permetrem que les persones col·laboradores de la Ràdio de molts anys (parlem de 18 a 20 anys) marxin per les pressions rebudes i el tracte rebut del director de la Ràdio?
Fins quan, després de tot aquest reguitzell, aguantarem aquesta situació desencadenada pel director de Calafell Ràdio, càrrec de confiança de l’Alcalde?
Fins quan permetrà aquesta situació?
Fins quan, Sr. Jordi Sánchez, Sr. Alcalde – President, fins quan?

Grup Municipal de CIU a Calafell

UN NUEVO “ERROR” QUE NO TIENE OTRA SALIDA QUE LA DIMISIÓN INMEDIATA

2.2.2010 - Estos últimos días Cunit sigue apareciendo en todos los noticiarios. Parece que sea el cuento del nunca acabar. Noticias de manifestaciones contra el ya archifamoso CATASTRAZO,  interrogatorios de la policía Judicial a empleados municipales, comentarios del Sindic de Comptes, contencioso administrativo perdido por el equipo de gobierno del ayuntamiento de Cunit en la contratación de LA AUXILIAR DE RECAUDACIÓN, S.L. para que realizara los trabajos de campo del Catastro, la denuncia ante la Audiencia Nacional contra el Ministerio de Economía y Hacienda, la no consecución de que MERCADONA se estableciera en Cunit y por tanto nos quedásemos sin 50/60 empleos de vecinos de nuestro municipio, la famosa venta de los terrenos para un hotel que no llega, y así podríamos hacer una lista interminable, parece ser que tenemos que seguir siendo la vergüenza del pais.

Si en lo referente a la situación económica municipal se sigue  derrochando y tirando el dinero, porque a ellos parece no afectarles la situación de CRISIS por la que está pasando nuestro país (lo estamos pasando tan mal que ya empieza a ser anecdótico que ellos traten de disimular llamándola RECESIÓN), tenemos que añadir la mala situación en la que se encuentran los empleados municipales de nuestro querido ayuntamiento de Cunit.

Desgraciadamente nos encontramos ahora ante una nueva situación de desamparo y abandono.

Ha saltado la noticia en la prensa, que la alcaldesa – senadora Judith Alberich ha intervenido para “mediar” en el conflicto que enfrenta a una empleada municipal y al Iman de Cunit.

Ante tal situación, desde la FAV nos hacemos algunas preguntas, como: ¿qué medios jurídicos ha puesto el ayuntamiento al alcance de su empleada para defender su integridad física y moral?. ¿es cierto que se ha violado la orden de alejamiento dictada por el Juez al citar al imán en las mismas dependencias municipales en las que la mencionada empleada trabaja? ¿es cierto que lo que la alcaldesa llama “pacto” con el Jefe de la Policía Local fue en realidad una orden de no detención? ¿por qué la actual dirección de Radio Cunit, puesta a dedo mediante nepotismos indirectos, ha impedido que la emisora restrinja la información sobre estos hechos? Y finalmente, en su alta responsabilidad como senadora ¿cree usted que la “paz social” pasa por obviar los derechos y deberes que establece la Constitución?
 Son preguntas a las cuales no sabemos encontrar una respuesta coherente y responsable. Desde la  FAV entendemos que cualquier vecino debe ser defendido por el ayuntamiento y más cuando se trata de violencia de género. No puede ser ni se puede aceptar de ninguna manera que nos den discursos de moral intachable, de la defensa a la mujer y de la importancia que tiene el Ministerio de Igualdad si llegado el momento de defender a una mujer (y en este caso con el agravante de ser empleada municipal) resulta que, velando por el “orden social”,  le pide nuestra alcaldesa – senadora Judith Alberich que retire la denuncia.

Según sus propias declaraciones en prensa, podemos leer una serie de frases lapidarias del tipo de:

-La alcaldesa de Cunit frenó el arresto del imán extremista acusado de acoso. Según sus propias palabras “lo evité para no crear un conflicto social”
Señora alcaldesa – senadora, muchas gracias. Muchas gracias porque gracias a su comentario partidos xenófobos como P X C ya están haciendo “amigos” para presentarse en las próximas elecciones municipales. Si pretendía no crear un conflicto social, simplemente informarle que ha conseguido el efecto a la inversa. Igual que todo lo que hace.
- En el titular de la página 3 del viernes 29.01.10 de El Pais podemos leer “La alcaldesa de Cunit pidió a la víctima que retirara la denuncia”.
Nuevamente gracias. De parte de todas las mujeres de este país, le damos las gracias por su entusiasta participación en la defensa de todas las mujeres ofendidas y agredidas. También agradecemos la suerte de tener a alguien que desde el poder que otorga estar al frente de una alcaldía defiende de esa manera a una empleada municipal.
¿Cómo diablos podemos permitir a una alcaldesa – senadora que solicite a una empleada municipal retirar una denuncia por maltrato y agresión? ¿Si el Iman consigue su propósito qué hará, dedicarle un minuto de silencio? Sentimos decírselo pero no se lo vamos a permitir.

Podríamos seguir con todos los comentarios aparecidos en prensa, pero sería hablar de lo mismo.

Por todo lo comentado, le informamos que nuevamente ha defraudado a esta FAV, y es por ello que lo mínimo que podemos pedirle, por una cuestión de coherencia con las ideas que dice defender, es que presente su DIMISIÓN en bien de las vecinas y vecinos de Cunit y que de esta manera dejemos de sentir vergüenza cuando fuera de esta población comentas donde vives, como ocurre en la actualidad.

Xavier Salvadó
President FAV Cunit

PARAULA DE TERRITORI, PARAULA DE  PARLAMENT
Càrrecs públics i dirigents d'ICV-EUiA-EPM, contra el cementiri nuclear

19.1.2010 - Poques coses generen tant consens a les nostres comarques com l’oposició a la instal·lació d’un cementiri nuclear. Sabem tots que som el territori més nuclearitzat de l’Estat espanyol: en l’actualitat amb tres centrals nuclears en actiu i una d’aturada després d’un greu accident). I hi ha una percepció generalitzada que un territori així  no pot acollir una nova instal·lació com seria el cementiri nuclear, el qual  s’encarregarà de recollir els residus de les centrals de tot l'estat. El nostre territori i, per extensió Catalunya, ja han pagat amb escreix el seu peatge al respecte d’un model energètic que no és econòmicament eficient, ni socialment just, ni mediambientalment acceptable.
El rebuig generalitzat a la instal·lació del cementiri és un fet comprovable, a més, de manera objectiva. A data d’avui, 61 ajuntaments de la zona de l'Ebre i  del Camp de Tarragona (o el que és el mateix el 67% de la població de la zona)  han aprovat mocions oficials contra la instal·lació d'un cementiri nuclear. Quedi clar, doncs, que l’oposició a aquesta instal·lació no és el caprici d’uns pocs sinó la veu majoritària del territori, debatuda i aprovada a l’espai democràtic més proper a la ciutadania: els consistoris.
Existeix, a més, una altra dada transcendental referent a la possibilitat (més que probable si fem cas als rumors i desmentits dels últims dies) que el cementiri nuclear s’ubiqui a Catalunya. El març del 2008 la Comissió d’Economia i Finances del Parlament de Catalunya va donar  suport a una proposta de resolució en la qual se sol•licitava al Govern de l’Estat desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears en territori de Catalunya. La proposta de resolució es va aprovar amb els vots favorables dels dos grups proposants de la iniciativa parlamentària, ICV-EUiA i ERC als quals es va sumar el grup parlamentari de CiU. Formació aquesta darrera a la qual pertany l’alcalde d’Ascó, el qual no acaba de deixar clara la seva postura.
Per a qui encara no hagi quedat clar, aquestes línies unitàries volen deixar constància que com a representants del territori, però també com a ciutadans d'a peu, continuarem treballant perquè la possibilitat que el cementiri nuclear s’ubiqui a les nostres comarques quedi precisament en això: en una possibilitat. Des de cadascuna de les nostres responsabilitats, continuarem de manera incansable lluitant, amb el territori i pel territori, perquè finalment la coherència s’imposi i no haguem de pagar nous peatges sobre l’energia nuclear, que en justícia, als ciutadans i ciutadanes de Catalunya no ens pertoquen.

SIGNAT:
Daniel Pi, diputat al Parlament de Catalunya, Hortènsia Grau, Directora SSTT Interior Camp de Tarragona, Lluís Pau, Director SSTT Medi Ambient i Habitatge Camp de Tarragona, Jordi Navarro, Director territorial ADIGSA,  Salvador Matas, regidor a Cambrils, conseller comarcal del Baix Camp, Ernest París, regidor a Reus, Pilar Pérez, regidora a Reus, Iñaki Vázquez, Coordinador EUIA Camp de Tarragona, Josep Sementé, president ICV Tarragona, Arga Sentís, portaveu ICV Tarragona,  Lluís Suñé, regidor ABG Torredembarra, Hèctor Hernández, regidor a La Riera de Gaià, Jordi Villar, regidor a Montblanc, Carlos Cartiel, regidor a Montroig, Carles Vidaller, regidor Els Pallaresos, Marcelo Tarantino, regidor El Catllar, Juan Miguel Teruel, regidor a Creixell, José Manuel Fernández, president ICV Baix Penedès, Lluís Inglada, regidor a Banyeres del Penedès,  Núria Albà, alcaldesa de Senàn.
Víctor Gimeno, Director SSTT Medi Ambient i Habitatge Terres de l'Ebre, Pilar Andreu, Directora SSTT Interior Terres de l'Ebre, David Jarque,  Coordinador d’Habitatge, Jaume Forcadell, regidor a Tortosa, Amparo Pérez, regidora a Sant Carles de la Ràpita, Carlos Genovilla, regidor a Sant Carles de la Ràpita, Joan Matamoros, regidor d’Alcanar, Marutxi Ballester, regidora de La Sénia, Joan Moises, regidor a La Sénia, Mª Pau Marcos, regidora a La Sénia, Juan Miguel Tiscar, regidor a La Sénia, Ramon Navarro, regidor a Sant Jaume d’Enveja, Alba Benedicto, regidora a Tivissa.

12.01.2010 - Encara tremolo ara quan vaig tindre la terrible noticia de la mort del Josep Figueras el passat dilluns al vespre. A mi la noticia va arribar-me a las 7.30 del mati  del dimarts i la veritat que tot el dia vaig passar-ho malament, ja que no m’ho podia creure.
Vaig tindre la sort de poder treballar durant 10 anys amb ell, com a cap d’esports de RTV El Vendrell i el Pep com a secretari tècnic del Consell Esportiu del Baix Penedès i era una persona que no tenia mai un NO per resposta, ans el contrari ja que sempre buscava solucions per molt enrevessades que fossin.
Recordo moltes anècdotes del Figui, com carinyosament li diem, i una de les que sempre ens dèiem els dos era “ Ambiente de Verano” que era quant estàvem fent un aconteixement esportiu, ja sigues, el cross escolar, la nit de l’esport, o el futbol sala entre  d’altres i totes les coses sortien bé.
Hi ha persones que tu tens en estima i consideració per la seva manera d’actuar, de ser, de fer i això era el que el Josep feia sentir a la gent que l’envoltava , tal i com va quedar demostrat el dimecres en el seu enterrament.
La veritat es que el Vendrell i el Baix Penedès hem perdut un gran esportista, un gran treballador, però sobretot una gran persona.
A la família li voldria transmetre els ànims necessaris per continuar endavant.

Josep ,Pep , Figui , Ambiente de Verano, descansa en pau.
Nosaltres no t’oblidarem.

Joan Papiol i Grifols, Calafell

Soroll de minarets

09.12.2009 - En una exquisida lliçó de democràcia, els suïssos han decidit lliurement, a les urnes i de forma absolutament transparent i democràtica, frenar l'avanç de l'islam en el seu territori. Gairebé el 58% dels suïssos van rebutjar recentment, en referèndum, la construcció de minarets a les mesquites. La iniciativa a Suïssa, guanyada per majoria, forma part de la lluita contra la islamització d'aquest petit país que ja compta amb 400.000 musulmans.
 
En plena ona expansiva del no suís i en ple debat sobre la identitat nacional, a França, la qüestió dels minarets, segons les enquestes, han revelat que un 45%  estarien a favor de prohibir-los, el 41% s'oposarien fins i tot a la construcció de mesquites, i en definitiva, el 44% dels francesos jutgen "inquietant" la religió musulmana. Arran d'aquesta discusió La Vanguardia, a casa nostra, també ha fet una enquesta en els següents termes "Considera que ha de prohibir-se la construcció de mesquites?" amb el resultat afirmatiu del 82%, cosa que demostra que la societat catalana està més preocupada i sensibilitzada per la invasió de l'islam que la societat europea.
 
La convivència entre cristianisme i islam no pot evolucionar mitjançant la tolerància ni el diàleg interreligiós, perquè el cristianisme és la religió de la pau i de l'amor al pròxim, mentre que l'islam és totalitari i no respecta la democràcia. En les societats islàmiques, la dona està totalment sotmesa a l'home, que, gairebé al seu criteri, pot disposar d'ella i dels seus precaris béns. En més de 60 països del món islàmic les dones no poden estudiar ni poden ser examinades per metges homes; en no poder estudiar, no hi poden haver consegüentment dones metgesses, i per tant, si contreuen una malaltia greu, és probable que morin. És aquest el futur que volem per a nosaltres?
 
La intolerància religiosa, el burca, les lapidacions, la negació dels drets de la dona, o la xaria o llei islàmica que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà, no són coses llunyanes que només passen a Nigèria o l'Afganistan. Ja són a casa nostra. El passat cap de setmana els Mossos d'Esquadra van detenir nou homes d'ètnia magribí que s'havien constituït en tribunal islàmic i havien jutjat una dona a la qual van comdemnar a mort per haver comès un suposat adulteri. La dona es trobava retinguda en una masia de Valls (Alt Camp) a l'espera de la seva execució.
 
Des de Plataforma per Catalunya (PxC) volem felicitar el poble suís perquè sense cap tipus de complex van votar contra un dels símbols d'aquest totalitarisme antidemocràtic que vol acabar amb nostres llibertats.

August Armengol
Regidor de PxC a l'Ajuntament del Vendrell

02.12.2009 - Davant la situació  creada per la recent sentencia del Jutjat Penal núm. 1 de Tarragona, coneguda a través els mitjans de comunicació, que condemna l’actual interventor municipal per un delicte d’abusos sexuals contra una dona, menor d’edat en el moment dels fets, que haurien succeït a les dependències municipals, manifestem: 

1.  No és una bona notícia pel Vendrell que l’agressió denunciada per la víctima hagi estat considerada com a provada pel tribunal i que això hagi comportat la condemna de la persona imputada. 

2.  El contingut de la sentència confirma que la mesura cautelar adoptada per l’anterior govern municipal liderat pel PSC,  d’apartar el presumpte responsable dels fets del càrrec d’interventor municipal, fou la correcta i necessària en aquell moment. 

3.  L’actual alcalde Sr. Benet Jané, només prendre possessió del seu càrrec, en un intent de desautoritzar l’anterior govern municipal, va decidir restituir al senyor Hinojo en el càrrec d’interventor.  Ara, davant la gravetat d’aquesta sentència judicial i sense perjudici de la seva fermesa, entenem que l’actual alcalde té el deure polític d’adoptar noves mesures absolutament necessàries. 

4.  Per a això  caldrà que tingui en compte, a més de la gravetat dels fets imputats, que aquests segons el que es coneix de la sentència varen succeir a les oficines de l’ajuntament i que la víctima fou una persona que realitzava les seves pràctiques en aquesta administració.  Tanmateix cal prendre en consideració el que pot suposar per a tot el personal, però molt especialment per a les treballadores de l’Ajuntament, haver de mantenir relació professional o de dependència de l’actual interventor en una situació com aquesta.  Des d’un punt de vista polític i humà no es pot admetre que es mantingui aquesta situació. 

5.  Tots aquests fets, en la mesura que guarden relació amb un alt càrrec municipal, poden generar un sentiment de desconfiança dels ciutadans i les ciutadanes vers el seu ajuntament.  És obligació de l’actual alcalde posar els mitjans necessaris per a evitar-ho, a la vegada que refer en allò que hagi pogut resultar afectada la imatge d’aquesta administració municipal. 

6.  Per tot això resulta inexcusable que, sense demora, el Sr. Benet Jané deixi sense efecte el nomenament d’interventor municipal que en el seu dia va fer a favor del Sr. Ferran Hinojo. 
 
El Vendrell, 2 de desembre de 2009

02.12.2009 - Són masses els fets que cauen sobre la actuació irresponsable de l’alcalde del Vendrell. I que cada cop transcendeixen a un àmbit que va molt més enllà de la decisió política, que encertada o no, pot ser discutible o qüestionable.

Ens en hem hagut d’assabentar per boca d’un personatge com el senyor Anglada –malgrat que ho hem denunciat públicament en centenars d’ocasions- de l’existència d’un pacte “sota ma” al nostre Ajuntament, entre  els regidors de Plataforma per Catalunya i els de Convergència i Unió. Pacte que ha intentat ocultar sistemàticament a la ciutadania del Vendrell i que com el mateix Anglada defineix s’havia de fer “sota mà”, perquè ambdós saben que és indefensable política i socialment al Vendrell.

Ens avergonyeix que el seu suport com a màxima autoritat municipal es fonamenti en aquesta formació política i més quan tothom sap que va ser una decisió seva,  la de rebutjar la possibilitat de ser-ho amb el nostre suport i de les altres forces polítiques que es fonamenten en els principis de la democràcia i de la justícia social que els seus valedors no comparteixen.

Quan encara molts ciutadans de bona fe romanien estorats per aquestes declaracions s’ha produït la sentència on un jutge –no els partits polítics, ni els ciutadans, ni els mitjans de comunicació- dona per provats els fets que condemnen l ‘Interventor de l’Ajuntament, senyor Ferran Hinojo d’un delicte d’abusos sexuals contra una menor d’edat i que haurien succeït a les dependències municipals de l’Ajuntament.

Davant d’uns fets provats judicialment de tal gravetat, ens trobem amb la paradoxa de que la resposta del Partit Popular, en el qual aquest senyor militava, ha estat la fer-li demanar la baixa per evitar haver d’expulsar-lo del mateix com, segons han declarat els seus dirigents, exigeixen els seus propis estatuts. Per contra, la resposta seva com Alcalde ha estat la de mantenir-lo i reafirmar-lo en les seva responsabilitat com a interventor argumentant la seva professionalitat –més que qüestionada amb aquesta sentencia- i sense aplicar cap tipus de mesura de tipus cautelar –cosa que si va fer l’anterior alcaldessa del Vendrell- i que no hauria conculcat la tan amanida “presumpció d’innocència” en el cas que aquest senyor decideixi recórrer la sentència.

Davant d’aquesta actuació com a màxim representant de la nostra vila cada cop son més els ciutadans que es pregunten, i amb raó, les veritables causes de la seva decisió.  I li podem assegurar que no son pocs els que pensen que més que defensar el dret i la justícia, una actuació com la seva, no té altra explicació que la de les pressions o coaccions a les quals vostè mateix es pugui veure sotmès a l’hora de prendre les seves decisions.

La seva actuació transcendeix més enllà de la decisió política. En política tots podem cometre errors i nosaltres n’hem comés. Som els primers en reconèixer-ho , com creiem que ho han de fer totes les forces polítiques.

Per la seva pròpia dignitat i per la dignitat del mateix partit al qual vostè representa en el municipi del Vendrell creiem que no li queda altra sortida que la deixar la responsabilitat que actualment regenta.

Nosaltres, els socialistes, no en farem en el futur una qüestió de debat polític sigui quina sigui la seva determinació. Hi ha coses que van més enllà d’aquest debat. Pel respecte que ens mereix la nostra població, no estem disposats entrar-hi.

L’únic que pretenem es deixar clara la nostra posició i fer sentir la nostra veu per evitar un silenci que pogués ser interpretat davant de la ciutadania, com una complicitat amb tot el que ha estat passant al Vendrell. 

La Comissió Executiva del PSC del Vendrell. 

02.12.2009 - Les estranyes companyies del govern municipal de CIU fan que El Vendrell sigui persistentment notícia arreu de Catalunya i de tot l’Estat i no pas per donar una imatge d’acord al que fins ara havia estat la única referència com ciutat de cultura, música, museus i fills il·lustres sinó per la persistència en governar petit qui peti i sigui amb qui sigui.

Si ja des d’un bon principi cap demòcrata va entendre la companyia de Plataforma x Catalunya per conformar la majoria, tenint en compte qui fins i tot el mateix Jordi Pujol explícitament ho volia impedir, i malgrat això és evident que el pacte existia com ha estat descobert pel mateix innombrable cap d’aquesta formació xenòfoba i racista recentment. Si tampoc es va entendre en el seu moment la rapidesa amb la rehabilitació en el seu càrrec d’un interventor apartat de les seves funcions pels indicis clars d’un delicte d’abusos sexuals, com ara s’ha demostrat, és del tot incomprensible la persistència d’aquest govern municipal de CIU de mantenir-lo en el seu lloc desprès que aquest interventor fos condemnat com autor d’un delicte d’abusos sexuals a una menor.

Son moltes les preguntes que un es fa i per més que  es busqui el per què  d’aquesta deriva i ningú atina  a trobar- hi resposta

Com es pot al·legar la seva professionalitat com excusa , o dient que la sentència no és ferma. A què hem d’esperar ? a acabar el mandat i qui dies passa anys empeny ?

On és la societat civil del Vendrell que no acaba de reaccionar tot i aquesta munió d’entitats que ha estat, és i hauria de continuar sent un signe d’identitat de la Vila ?

Crec sincerament que cal una reflexió, íntima primer i conjunta desprès, per obrir nous canals de diàleg, de consens, de llibertat i de pressió  a aquests grups o persones que l’únic que fan és malmetre la convivència, i generar l’odi i la malfiança.

Tots el partits també hi tenim molt a dir i a fer. Hem de deixar de ser un grup de “notables”,que en masses ocasions ni som grup ni som notables. Cal que aquests s’obrin però cal també que la societat s’hi impliqui, orientant, suggerint, discrepant, cadascú en funció de la seva ideologia però amb l’objectiu final d’un Vendrell millor. El llepar-se  les ferides només serveix perquè aquestes la majoria de les ocasions s’infectin

Un dels primers eslògans en arribar la democràcia va ser la d’obrim les portes a l’Ajuntament. Fem-ho, la ocasió s’ho val. 

Josep Guasch i Luján

Secretari de Política Municipal del PSC

Camp de Tarragona

El senyor Luís Suárez, regidor del grup del PSC de Banyeres, en comptes d’avergonyir-se de com tenia les instal·lacions educatives del nostre municipi, quan estava a l’equip de govern, amb 16 famílies que no podien portar els seus fills a l’escola Bressol per manca de places, l’estat lamentable en què es trobava l’Escola Mare de Déu del Priorat i el poc suport que donava a la direcció i a l’Ampa, ara ens gosa a donar lliçons i a retreure’ns que no tenim idees, perquè varem decidir no parlar en el Ple municipal a corre-cuita, com és habitual en el seu grup, sobre una moció per encabir el Centre de Dia en els “FEIL” del 2010 (potser perquè algú els va informar que justament el dia abans varem tenir una reunió amb INCASOL a Barcelona).

No sé pas quin assessor deu tenir aquest grup municipal, perquè justament la construcció del Centre de Dia, en primer lloc, està reflectit en un conveni que va signar el seu grup i que nosaltres varem poder millorar lleugerament i que, precisament, és INCASOL qui l’ha de construir així com els 32 habitatges dotacionals.

En aquesta reunió INCASOL ens van transmetre justament que de moment no “estan per la labor” ja que no tenen finançament. Transmetem còpia de l’acta de la indicada reunió: “Incasol sosté la inviabilitat a dia d’avui d’executar el projecte conjunt de centre de dia, doncs és una preferència de l’equip de govern que el poble pugui gaudir d’una instal·lació d’aquestes característiques per poder atendre a la gent gran”..

Llavors nosaltres, per tal de poder tirar endavant aquest Centre de Dia i a consulta i assessorament perquè aquest projecte es pogués finançar amb els fons estatals, resulta que no s’ajusta a la normativa per dues raons justificades:

1. Art 10.2: “obras de nueva planificación son aquellas cuya ejecución no esté prevista en el presupuesto consolidado de la entidad local para el año 2009 ni en el presupuesto consolidado para 2010”. (Aquest requisit no el compleix perquè l’obra la tenim en el pressupost 2009).

Art 10.4: “con cargo al Fondo Estatal no podrán financiarse obras que hubiesen recibido financiación procedente de otros programas de ayudas de cualquier Administración Pública”. (El centre de dia es pagaria en part amb el Fons Estatal i en part amb un préstec que la Diputació de Tarragona paga els interessos, per tant existeix cofinançament).

Per tant, senyor meu, abans de fer algun escrit en contra de l’equip de govern de l’Ajuntament de Banyeres, com a mínim el que pot fer és assessorar-se i no haver de fer el RIDÍCUL, com ha fet i li podem constatar que efectivament, SÍ QUE EN TENIM D’IDEES i la prova està en el millorament constant de totes les àrees que comporten el govern municipal que ARA SÍ QUE FUNCIONA.

Atentament.

Núria Figueras
Alcaldessa de Banyeres del Penedès

Com a primer tinent d'alcalde de Calafell vull fer aquesta nota de prensa en veure tantes referències controvertides envers al nostre municipi  i als mitjants de comunicació, que no fan més que distreure l'atenció i confondre a la població. 
L'equip de Govern de l'Ajuntament de Calafell, del que formo part i en el que espero estar fins a final de legislatura, ha vingut treballant de forma estable i equilibrada, amb problemes que sempre s'han anat resolent de forma ordenada, amb diàleg, pactes i acords propis de la política, uns cops de manera general i unes altres vegades, de forma puntual.

Ha estat l'aparició del POUM i la seva repercusió envers la població, creant por i nerviosisme, la que ha generat una autèntica trencadissa dins i fora de l'Ajutament, creant distàncies on abans hi havia apropament, enfrontaments dins i fora dels propis partits, fins i tot dins del CAU (Consell d’Assessorament Urnanístic), circumstància que no  s’ha estat capaç de preveure, la qual ens ha dividit a la població i als polítics.

Vaig votar favorablement al Pla en l’aprovació inicial,  però  en veure el seu abast i les seves conseqüències en la població i el municipi, m’han fet reflexionar i vull posicionar-me  atès que en les diferents negociacions amb afectats de Segur, com a tinent alcalde de l’Ajuntament , no se m’ha considerat. 

Sóc partidari de la creació de serveis i equipaments però no a qualsevol preu ni de forma desordenada ni hostil, sóc més partidari  del consens, i sobretot de la participació i aprovació ciutadana.

Un Pla General d'Urbanisme d'aquesta magnitud no és possible atenent la cojuntura socioeconòmica general, la qual no  permet  les circumstàncies adients per l'aplicació d'aquest Pla, molt hostil i gens calculat en els seus efectes immediats i de futur, i altament lessiu per a moltes famílies, empreses i negocis.

La importància del seu contingut, ha generat una inquietud grossa tant forta, que m'obliga a manifestar el meu total desacord am el POUM presentat,  contra el qual em posiciono, situant-me clarament a favor de la població i especialment a favor d'aquelles empreses privades i/o negocis i famílies, que es vegin perjudicades.

Vull recórrer a la prudéncia institucional i la responsabilitat política dels que la tenen,  per a retornar la calma al nostre municipi, iniciant-se un procés de reflexió farcit de serenor.

Prego al Sr. Alcalde i a la resta de membres de l'Ajuntament que preguin nota i en aquest sentit, com sempre, poden comptar amb mí .

Josep Parera Ribell

POBRE SENYOR PARERA!

24-11-2009 - Després d’assistir a la reunió de presentació del POUM, el passat dilluns, i d’escoltar les declaracions del regidor de l’equip de govern Josep Parera, ens veiem pràcticament obligats a fer aquest escrit. Perquè estem cansats de sentir la mateixa cantarella del senyor Parera. Sempre és la víctima de tot. Ell mai no fa res malament. Tot el que es fa incorrectament és culpa dels altres i ell “mai no sap res. Ningú no l’informa de res”. Igual el senyor Parera, amagat sota l’aparença de bon home, de persona gran afable, pensa que encara enganya algú. Però no. Perquè el pobre senyor Parera és l’artífex de moltes accions que han danyat, i molt, el nom de Calafell i el benestar dels calafellencs. El pobre senyor Parera, cal recordar, va ser qui va signar el pacte de govern amb l’alcalde Sánchez, aquest que sembla ser que ara no l’informa de res i al qual va trair ara fa uns anys quan li va fer una moció de censura. Potser tampoc no se’n recorda. El pobre senyor Parera és qui cobra d’aquest govern un sou més que considerable. Si no l’informen de res, per què no dimiteix i renuncia al càrrec i al sou?
El pobre senyor Parera és qui, al cap de mesos de signar l’actual pacte de govern amb els socialistes, ja estava planificant una moció de censura, de nou, en contra de l’alcalde Sánchez. Seria la segona. Ens ha vingut a buscar a nosaltres en reiterades ocasions a través de missatgers i sempre hem dit que no, perquè Calafell no es mereix més espectacles funestos per garantir només els interessos personals d’alguns, bàsicament els seus. Calafell no pot estar pendent dels interessos particulars i de poder del pobre senyor Parera. Ara sí i ara no. Ara pacto i ara no pacto. Ara dic i ara em desdic. Aquest és l’estil de fer del pobre senyor Parera. I no és que nosaltres vulguem defensar el senyor Sánchez, que prou mal està fent a Calafell amb les seves actituds despòtiques i fins i tot irresponsables, però entenem que aquí s’ha de fer forta la dita que assenyala que “al Cèsar, el que és del Cèsar…”
El pobre senyor Parera és el mateix que va acceptar el pagament d’un sou de 120.000 euros per al seu ex deixeble Manel Romero. Potser tampoc no se n’ha assabentat encara. El pobre senyor Parera és el mateix que forma part d’aquella colla de regidors del govern que han estat gastant 500 euros en esmorzars cada cop que es reunien per decidir no se sap ben bé què. O no sabem si ell se n’assabentava del que es decidia.
El pobre senyor Parera és el mateix que no assistia a les reunions del Pla General que ara denuncia, perquè NO ES COBRAVEN DIETES. Sí, pobre senyor Parera: si no es cobra vostè no assisteix als llocs, encara que sigui per decidir temes tan importants com un Pla General. Potser per això, el pobre senyor Parera no se n’assabentava del que es decidia. Clar, si no hi anava! Però aquest pobre senyor Parera sí va votar a favor del Pla General al Ple. Potser en aquell moment sí es va assabentar o, potser, va votar a favor per no perdre el suculent sou que cobra cada mes i la capacitat que dóna el poder per fer favors als amics. Per què no es va queixar aleshores i va votar en contra, si no és per això?
Estem cansats d’escoltar al pobre senyor Parera fer-se la víctima quan ell és el botxí. O si no, com és que ara el pobre senyor Parera ja està muntant un altre partit a Segur de Calafell? Per seguir sense assabentar-se de res? O per seguir cobrant dels diners de tots? Com pot ser que un responsable públic tingui la irresponsabilitat de dir que no se n’assabenta de res? I què fa? No és tinent d’alcalde? En què treballa? Per què li paguem?
El pobre senyor Parera ha enganyat a molta gent durant molts anys, però potser ja és hora que assumeixi la seva responsabilitat, o irresponsabilitat. Que la gent el conegui realment. Perquè, es posicionarà en contra de tot el Pla General o només d’una part?

Sabem que  hi ha parts d’aquest Pla General que sí l’afecten personalment i que, de ben segur, aquestes sí coneix perfectament i potser fora bo que també les expliqués. O és que té memòria selectiva? Potser caldrà que nosaltres l’hi expliquem, així el pobre senyor Parera sabrà de què estem parlant. I la ciutadania també. Temps al temps…

Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Calafell

Sense idees

24-11-2009- Aquesta és la sensació que va quedar a la sala de Plens, quan el dijous 19 de novembre durant el Ple Ordinari, el Govern Local de CiU amb suport d’ICV es va negar a discutir públicament els projectes a presentar pel nostre municipi per la propera convocatòria 2010 del “Fondos del Estado para la Inversión Local”, els coneguts com a fons FEIL o “Fondos Zapatero”.

El Grup Municipal Socialista va presentar un moció per tal de demanar aquests fons per l’obra d’un Centre de dia,  projecte social que vol donar resposta a una necessitat social bàsica dels veïns de Banyeres , projecte bloquejat per CiU amb el suport d’ICV des del 2007.

Potser la incapacitat, o la inexistència d’idees va ser el motiu de la falta de valentia per debatre una proposta de caire social com aquesta, una proposta que ajuda a mantenir la feina al sector construcció durant la seva execució. Projecte aquest que donarà resposta a una necessitat social i que ajudarà, en fer realitat una llei (llei de la dependència) en la que tots els partits han estat d’acord a l’hora de votar, però com podem veure en aquest cas, la falta o escassa voluntat de fer-la realitat.  En tercer, lloc però no menys important, el Centre de Dia oferirà una vegada finalitzat nous llocs de treball, dins d’un sector com és el sector serveis i d’atenció a les persones, ajudant d’aquesta forma a transformar i diversificar el mercat laboral en el nostre entorn més proper.

Ens reiterem en manifestar públicament el nostre desacord per no facilitar el debat de les idees, i en la necessitat d’invertir els diners del Fons Zapatero en projectes socials, de futur, i que generin una vegada finalitzats nous llocs de treball.

Tal faràs, tal trobaràs

23-11-2009 -Aquest és l’adagi més clar i més directe. Com que la conducta humana és tan recargolada, i tant tirant a polenta (Rousseau era un innocent), podríem tirar d’un bon reguitzell de dites i refranys, en els dos idiomes que més o menys dominem: Tal fas tal trobaràs; Déu té una maça que pega i no amenaça; La cabra pels seus pecats porta els genolls pelats; Aquellos polvos trajeron esos lodos;
Cría cuervos y te sacarán los ojos; Quien mal anda, mal acaba,... Avui vull aplicar l’esperit d’aquestes frases a un home que des que va aparèixer a la política de Calafell, no ha deixat d’estar envoltat dels fets més ridículs, esperpèntics i patètics que hom pugui imaginar.
No tinc res contra la seva persona (“la meva modesta persona”, com diu en el vídeo), encara que tinc motius per a la rancúnia, ja que és l’únic polític de Calafell que m’ha insultat públicament. No li tinc cap mena d’aversió, més aviat una certa compassió perquè el personatge no dóna per a més.
Que quedi clar que només parlaré del seu comportament exclusivament polític. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Només cal contemplar el vídeo que he tingut l’atreviment de penjar al meu blog sense el permís dels seus autors de “Segur de Calafell”, que espero que em perdonin.
Descobrim el protagonista: Josep Parera. Contempleulo bé: des que llegeix, a la mà, allò que volia dir, fins que deixa el micro a la taula de la presidència.
És una escena de semiòtica teatral perfecta. Acompanya les seves paraules amb uns signes evidents de cadàver polític. La imatge d’aquest home m’ha portat a reflexionar: Fins on poden arribar les misèries humanes d’un polític? No crec que ell hi hagi reflexionat: no li cabria a la mà. A més, fa anys que no reflexiona o no el deixen reflexionar.
La seva situació actual no l’ha provocada ningú més que ell mateix.
(1) Comença de trànsfuga, provocant una moció de censura escandalosa contra el que ara l’abandona: Sánchez. (2) Es queda sol en el consistori, abandonat per tots els regidors, inclosos els que el van utilitzar per la moció (CiU). (3) El seu regnat com alcalde de Calafell és la xarlotada (amb perdó del gran Chaplin) més sonada de la comarca. (4) El defenestren per culpa del seu apuntador Romero (que ara l’ha abandonat). (5) Forma una fantasmada de partit, d’on ara han fugit els membres de la llista electoral, i a ell l’han fet guillar. (6) Quan veu que Triadó paga les culpes del passat, trenca amb Olivella (CiU), amb qui formava equip de govern i es ven a Sánchez (el seu abominable enemic), el qual, amb tal de ser alcalde és capaç de xutar-se un càncer a la vena.
En fi, en Parera, tot un personatge polític de col·leccionista. Ara encara no sabem amb què ens sortirà. Diuen que festeja amb el Sr. Triadó. Parera diu que quan es lleva sempre exclama “bon dia, Calafell!” Ja aniria éssent hora que digués “bona nit”.

Josep Mèlich

23-11-2009 - Como ciudadano, pagador de mis impuestos en este municipio, y como estamos en un país “DEMOCRÁTICO” tengo la libertad de decir todo lo que pienso y opino al respecto. Todos fuimos a escuchar el famoso POUM del 16-11-09 y, en cambio, nos encontramos en un acto en el que muchos aprovecharon para hacer su propia campaña política. Después de tener el brazo levantado durante más de una hora, por fin el Sr. Alcade, me dió la palabra e hice unas preguntas de las cuales todavía espero su respuesta, pero bueno, era de esperar.
Ahora haré alusión al vídeo que han colgado en Youtube sobre dicha presentación, un vídeo totalmente “manipulado”, ¡como todo! y encima de que no sigue el orden cronológico de los hechos sucedidos, a ellos LES SIRVE DE CAMPAÑA POLÍTICA.
Yo, con la libertad que da esta “SANTA DEMOCRACIA”, hice comentarios de dicho vídeo, los cuales como no interesaban los borraron y por ello me veo obligado a publicarlo aquí, ¡a ver “QUIÉN” me lo bo-rrará ahora!
Empezaré diciendo que personajes manipulados por el Sr. Constantí, me llamaron FACHA. ¿Facha? Bueno, como veo que me impusieron una etiqueta para tirarme por tierra porque les doy miedo, yo les digo que ése al que llamaron facha, no es tal, sino que soy un DEMOCRÁTICO QUE MIRA POR EL DERECHO DEL TRABAJADOR (porque eso es lo que soy). Hasta ahí podíamos llegar: llamarme facha cuando son ellos los que actúan como tales, porque todo en este santísimo pueblo va por ¡DECRETAZO! ¡Qué siglas más bonitas las del PSC! Siglas que quedan en tan sólo eso, siglas; porque no están mirando por los derechos del municipio, que no dejamos de pagar; hay que pagar y pagar sin ver ningún beneficio en este nuestro pueblo. ¡Pero si estamos como en los años 60, cuando todo iba a dedo, tal y como está sucediendo en Calafell y Segur, y señores, que estamos en el siglo XXI y encima se hacen llamar ROJOS, qué vergüenza! Por cierto, el Sr. Alcalde también hizo este comentario de que en los años 60 todo funcionaba a dedo, así que no soy yo solo quien se da cuenta; es decir, nuestro propio alcalde admite sus hechos. Haré las siguientes alusiones: Vamos, me llaman FACHA, personajes, por ponerles algún adjetivo, los manipulados por el Sr. Constantí, tales como el Sr. ingeniero, abogado, arquitecto, alcalde, jefe de DRAGADOS (Sr. Ángel Lamas), como entre otros de sus “amiguitos”; ya les enseñaré de esos que me están etiquetando a mí de facha, las fotos que tengo de estos personajillos “ONDEANDO NUESTRA BANDERA ESPAÑOLA AL VIENTO FRESCO”, pero dé la cara Sr. Lamas y no se esconda, ¡que eso sólo lo hacen los COBARDES!
En referencia al Sr. Constantí, alías el “PINGANILLO”, deja de manipular a los cuatro o tres peluches de los que te rodeas, y haber hablado mientras cobrabas de todos nosotros (los ciudadanos). Por cierto, ¿dónde está ese famoso “PINGANILLO”? Claro, como ahora te lo tienes que pagar tú, ya no lo llevas, aunque sinceramente te daba más “CACHÉ” y causabas más respecto. Y como asesor del Sr. Parera... trabaja bien, pero no LO HAGAS EN LA OSCURIDAD y no le hagas escribir lo que tiene que decir en la mano, porque el bolígrafo con el SUDOR se “BORRA” y eso provoca que el POBRE Sr. Tte. Alcalde llegue a decir palabras erróneas y no sean las que su asesor le ha dicho que diga. Hasta esto podíamos llegar, pagar a un Tte. Alcalde, que pobrecillo “NO SABE NADA DE NADA NI DE DICHO POUM”, pero en cambio, le seguimos pagando, así que como no sabe nada y ni tan siquiera sabe escribirse sus propias palabras que se vaya a su casa y empleen señores gobernantes, y ese sueldo que sea para ayudar al pueblo, que será muchísimo más provechoso. ¿Para que sirven entonces las Juntas de Gobierno, Sr. Parera? No lleve todo su discurso que le dan escrito en la mano o en un papelillo, demuestre que todavía tiene NEURONAS activas y, ya que cobra por ejercer ese puesto de trabajo, hágalo como debe. Pero claro, hacerse la “VÍCTIMA” queda muy bien delante de los que Vd. junto con los suyos les lava el cerebro y se los lleva A COMER Y DE VIAJES A LA RIOJA (prefiero no pensar con que paga todo eso), y ¡qué pena que esos peluches se vendan tan barato! ¡Siempre le engañan! ¿Qué casualidad la suya, no? Lo que pasa es que claro, como siempre y como me dijo en su día QUE ESTÉN LOS OTROS ARRIBA, QUE YO ME DEDICARÉ A “OTROS MENESTERES”.
Para que puedan comprobar que yo no me escondo y DIGO LAS COSAS A LA CARA, firmo este comentario con mi nombre y apellidos.

ANTONIO MUÑOZ FERNÁNDEZ en representación y cabeza de partido de Plataforma per Catalunya de Calafell para las próximas elecciones.

(TO BEE CONTINUED)

MOCIÓ D’ICV-EUiA EL VENDRELL PER A LA MILLORA URGENT  DEL FINANÇAMENT LOCAL

ICV-EUiA del Vendrell ha entregat el dia 3 de novembre de 2009 al registre de l’Ajuntament del Vendrell, una proposta de moció enfocada a la millora del finançament local , per que sigui debatuda i votada al proper Ple de la Corporació Municipal.

LA MOCIÓ:

Atès que des de fa més de 30 anys els ajuntaments de l'Estat espanyol han vingut reclamant una solució justa en matèria de finançament, solució que lluny d'apropar-se s'ha anat demorant d'una manera inexplicable en el temps.

Vist que des de l'inici de la democràcia al nostre país totes les forces polítiques han inclòs entre els seus eixos programàtics i compromisos electorals, millorar el finançament municipal, i sempre la FEMP ha plantejat com a prioritat resoldre el marc competencial i de finançament dels ajuntaments.

Atès que no només han estat els ajuntaments, els partits polítics, sinó també el Congrés i el Senat, cambres de representació de la sobirania popular, que en ocasions reiterades han aprovat al llarg dels anys nombroses mocions, proposicions, etc... instant al govern de torn a què resolgués el problema del finançament deficitari dels Ajuntaments del nostre país. Es pot recordar, en aquest sentit, l'última proposició que, a instàncies d’IU, va ser aprovada per unanimitat en el Congrés dels Diputats el mes de juny del 2008

Atès que, tanmateix, tots els Presidents de Govern, en les reunions mantingudes amb els representants dels Ajuntaments s'han compromès a abordar sense demora el marc competencial de finançament dels ajuntaments.

Vist que lluny d'avançar en la millora del finançament, en aquests anys, s'han produït decisions i fets que ha anat agreujant la situació fins a límits insostenibles, relegant els Ajuntaments a un segon pla en la redistribució dels recursos públics.

Atès que els ajuntaments, davant de la deixadesa d'altres administracions, han anat assumint competències impròpies que s'estan finançant amb recursos municipals quan haurien de ser finançades per altres administracions, si unim a tot això un finançament insuficient i injust, un model desigual, confús i parcial, decisions com la retirada de l'IAE sense la compensació oportuna per part de l'Estat i la creixent demanda social de serveis, podem concloure que s'ha arribat a una situació realment límit.

Atès que els nostres pobles i ciutats han estat l’autèntic motor de canvi al nostre país en els últims 30 anys, i des del convenciment de que poden i han de jugar un paper clau per aconseguir la igualtat d'oportunitats de la ciutadania i per incrementar la cohesió social.

Atès que són la institució que amb major rapidesa i eficàcia poden donar resposta a les necessitats de la ciutadania, poden i han de ser espais de convivència i integració i són sense cap dubte el primer lloc al qual acudeix la ciutadania buscant solució als seus problemes, unes vegades de competència municipal i la majoria de vegades de competència d'altres administracions.

Atès que des d'ICV-EUIA hem treballat des de la lleialtat institucional, en el marc de les entitats municipalistes catalanes i espanyola,  i a través de la nostra representació en les institucions de l'Estat i de les comunitats autònomes perquè aquesta situació millori, perquè ja no caben més demores i és el moment d’abordar aquest assumpte, junt amb el nou model de finançament autonòmic.  

Vistes les dificultats econòmiques dels nostres municipis per abordar el proper exercici pressupostari, donada la baixada en la previsió dels ingressos propis i dels ingressos procedents de l’Estat, degut a la situació de crisi econòmic i donada la creixent demanda d’ajuts per part de la ciutadania, especialment les classes populars, per pal·liar la seva situació econòmica.

Atès que la prestació d’aquests serveis d’ajut a les famílies són imprescindibles per a garantir la cohesió social i la convivència:

ICV-EUIA  del Vendrell proposa a l’Ajuntament del Vendrell en ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.-  Demanar al Govern de l’Estat que abordi de manera immediata i concertadament amb la FEMP la definició d'un nou model de finançament municipal que garanteixi la suficiència financera de les entitats locals, la igualtat dels municipis, la presentació de serveis bàsics de qualitat per a tota la ciutadania amb independència de la dimensió del municipi.

SEGON.-  Demanar al Govern de l’Estat el reconeixement del deute històric municipal que s'ha anat acumulant al llarg dels anys com a conseqüència de l'assumpció de competències d'altres administracions amb recursos dels propis ajuntaments i que estan quantificats en prop de 7.000 milions d'euros, establint els mecanismes corresponents per a la seva compensació.

TERCER.- Demanar al Govern de l’Estat el compromís per a l'aprovació d'una nova Llei de Govern local, i una nova Llei de finançament local, amb el consens polític més ampli, estableixi el nou marc competencial amb el finançament adequat i suficient en el present període de sessions parlamentari.

QUART.-  Recolzar quantes iniciatives realitzin les entitats municipalistes per aconseguir aquests objectius, davant de la insostenible situació de finançament municipal existent en aquest moment, sense excloure les mesures de pressió i reivindicatives que es considerin oportunes.

CINQUÈ.-  Sol·licitar al Govern que, amb caràcter immediat que destini, dins els Fons Especials d'Inversió previstos, un mínim del 40 % a finançar la creixent despesa corrent a què han de fer els ajuntaments.

Resposta a la carta: Caritas Parroquial o Caritas Municipal?

Com a persona que he estat difamada per calúmnies per part d'aquest grup polític, vull deixar palesa les mentides que aquestes persones de CIU de la Bisbal han dit sobre la meva persona.

En concret em refereixo a una carta publicada per algun mitjà de comunicació,  la qual desprèn un odi i ràbia tan gran que desitjo de tot cor, que no se'ls hi torni en contra ells, malgrat el mal que intenten fer-me.

Fa uns 4 anys, quan hi havia mossèn Vicenç, aquestes persones ja varen intentar fer-me fora de Càritas, també amb grans calúmnies i se'ls hi va parar els peus. Amb mossèn Joan hi van tornar, però aquest mossèn, algunes persones també li van fer calúmnies, que ho va viure amb la seva pròpia persona, es va posicionar al costat de la veritat meva i va posar als calumniadors al seu lloc…

Ara hi tornen…La veritat sigui dita, és vergonyós que impliquin política i que aquestes persones facin servir les inicials de CIU per amagar-se darrera l'anonimat. Jo respecto el grup de CIU com a partit polític, però les persones que el formen a la Bisbal, són persones de baixa qualitat humana i política. Tornen a opinar sense cap escrúpol i amb un desconeixement total de Càritas Parroquial d'aquí la Bisbal.

En una de les revistes que Càritas Espanyola ens envia cada mes, hi havia una reflexió i un comentari d'una persona de Madrid que deia que els Ajuntaments dels pobles ens teníem que posar al costat de Càritas per ajudar, donat que aquesta entitat cada vegada rep menys ajudes per part de la gent i que en un període molt curt de temps,  Càritas li serà molt difícil subsistir per poder ajudar a tantes persones que cada cop més estant trucant a les seves portes i a les de l'Església amb motiu d'aquesta nova pobresa produïda per la crisis que es pateix a nivell global.

Jo vaig pensar que el poble de la Bisbal, Càritas no tenia aquest problema donat que l'Ajuntament ha creat un Banc d'Aliments propi que juntament amb Càritas i Creu Roja distribueixen aliments. L'usuari, prèviament firma un document amb les seves dades personals, en el qual s'especifica tot el que rep i de quina entitat és tot el que rep (és a dir, si rep l'ajuda de Càritas, de la Creu Roja o del Banc d'Aliments Municipal que hem creat des de l'Ajuntament).

Com a regidora de l'Ajuntament i col·laboradora responsable de Càritas, us convido a tothom que no hagi vingut a veure el Banc d'Aliments dels Serveis Socials de l'Ajuntament, el qual es va posar en funcionament fa un any, a venir a veure la seva organització i funcionament. Moltes persones ja han vist com funciona i ens han expressat la seva felicitació al comprovar que allí no hi ha cap color polític, tant sols hi han unes ONG que treballem amb unes sigles unides en bé de les  necessitats de molta gent que per diferents circumstàncies poden necessitar ajuda en un moment de la seva vida, com són: Creu Roja, Càritas i el propi Banc d'Aliments Municipal.

Cada vegada hi ha més persones amb més problemes, i és cert que es necessiten persones per ajudar, però també és encara més cert i ho tinc molt clar, que aquí no hi entrarien cap d'aquestes persones que ara surten com "les grans salvadores de l'humanitat", quan són persones posades en política per CIU, PSC i Dignitat Bisbal.

On eren aquestes persones ara fa 8 anys quan jo els hi vaig demanar ajuda a alguna d'elles per el voluntariat???

Quina casualitat, en les darreres eleccions municipals i des de que van perdre l'alcaldia, que es volen introduir dins aquest col·lectiu tan vulnerable de la gent gran i la gent que pateix la crisis . Ha tingut que ser ara que surten amb calúmnies per desfer tot el treball de tants anys. DONCS NO, per un grapat de vots no s'hi val tanta brutícia i maldat.

Ha arribat el moment de DIR PROU I AQUESTES CALÚMNIES LES TENEN QUE DEMOSTRAR DAVANT D'UN JUTJAT.

Per acabar comentar que quan una persona té l'ànim d'ajudar no és necessari donar-se a conèixer i publicar-ho en grans titulars elogiant les seves virtuts per mitjà de revistes. L'ajuda és amor i humilitat, respecte i anonimat, que mai la mà dreta no sàpiga que fa l'esquerra….això m'ho vinc aplicant des que tenia 16 anys, en què va començar la meva tasca del voluntariat i encara no he parat, i en tinc 64.

Aquesta és la meva última resposta a aquests senyors, ells ja es desacrediten amb el seu procediment i amb els mitjans que utilitzen. No entraré més en aquests comentaris, perquè no estan a l'alçada meva ni són el meu tarannà com a persona.

Montserrat Mestre, La Bisbal del Penedès

El passat Ple l’equip de govern va aprovar les taxes, preus públics i impostos municipals. Tal com ens vam comprometre en l’any 2008, el PSC i el PP hem aprovat anar rebaixant l’impositiu del IBI a raó d’un 10 punts anuals. Enguany, es va aprovar la rebaixa fins el 0,80. És a dir, s’ha passat d’un impositiu en l’any 2008 del 1,10, al 0,90 en l’any 2009 i ara s’ha aprovat el 0,80 per l’any 2010.
Perquè “más de lo mismo”? perquè l’oposició va votar en contra, sembla ser no els agrada que complim amb la ciutadania i rebaixem impostos i el seu argument és que el valors cadastrals no estan bé.
Com sabreu, els valors cadastrals han estat aprovats dins una ponència presentada a la Direcció General del Cadastre, òrgan competent del Ministerio de Economía y Hacienda, que és qui ha donat el vist i plau, per la qual cosa, si pensen que està malt feta, haurien de reclamar a aquest organisme. El que va en contra de la ciutadania, és votar NO a la rebaixa del IBI en 10 punts, a la congelació de les taxes i preus públics.
En aquest mateix ple, es van aprovar les subvencions que afecten directament als propietaris d’habitatge i que, entre d’altres, hi ha la subvenció pels joves fins a 35 anys, per les famílies monoparentals, per la gent amb menys recursos, pels pensionistes, pels grans dependents i un llarg etc. Un altre vot de CIU contra els ciutadans.
Recordeu que aquesta política de subvencions es va plasmar en un document consensuat amb tots els grups polítics i que l’any passat es va aprovar per unanimitat. Doncs, aquest any el representant de ICV no l’aprovat, no està d’acord, una més de les seves incongruències, queda clar que no és capaç de recordar-se del que va signar l’any passat.
I per últim, ja va quedar palès en aquest mateix ple que ja ha començat la campanya electoral 2011, com a mínim per a la Montserrat Carreras, que amb art de virtuosisme va proclamar que l’arranjament de la carretera de jardins s’està fent gràcies a ella. Per aquesta carretera la Diputació de Tarragona , on fins fa poc la sra. Montserrat Carreras era Diputada, no han aportat res per a fer aquesta obra.
Els diners per a fer la carretera venen de l’estat central amb els fons FEIL voluntat de l’equip de govern. Amb el consens, va decidir destinar-ho a l’arranjament de aquesta via de comunicació, tant important pel nostre municipi.
 La sra. Montserrat Carreras vol treballar per Cunit? que reclami a la Diputació governada per CiU que aporti per l’any 2010 els recursos necessaris per acabar l’arranjament d’aquesta carretera en el tram Jardins-Rosers , els cunitencs i cunitenques estarem molt agraïts.
Una altra perla de la portaveu de Convergència en aquest mateix plenari, “gràcies a CiU els espigons es mantenen”. Gràcies per la informació, per que no sabia que el Ministerio de Medio Ambiente estès presidit per ella, ja que tot el litoral marítim actualment és competència d’aquest Ministeri decideix sobre la fisonomia de les nostres costes.
Però ja se sap, CiU fa bo el lema que en campanya tot si val, ens diran que gràcies a ells que s’ha superat la crisis econòmica?

Xavi Lorenzo, Cunit

CUNIT: El PSC contra tots o tots contra el PSC?

Aquests dies el PSC de Cunit ataca altra cop a ERC. En alguns mitjans de comunicació hem pogut veure com els amics socialistes ens dediquen unes línies amb un to dur. Es legítim.
Quina millor forma de defensar el pacte que tenen amb el PP des de fa mes de 10 anys, que atacant a ERC? No hi ha millor defensa que un bon atac. Ara si, una pregunta que ens fem: tant pocs arguments tenen per justificar aquest pacte, que al final tot es redueix a dir que han pactat amb el PP perquè Esquerra demanava massa i un servidor “va pecar de supèrbia”? I quina necessitat tenen d’arribar a mentir dient “que en el procés de negociació amb el PSC (jo) demanava gairebé l’Alcaldia?” El secretari de comunicació del PSC de Cunit (es un treballador de l’Ajuntament contractat a dit) evidentment vol fer mèrits potser perquè li convoquin la plaça o perquè vol anar en la llista del PSC a les properes eleccions municipals i pensa que tot val per justificar, el que és injustificable (el pacte amb el PP)! Menteix (i no es la primera vegada) i així ho poden confirmar els tres negociadors del PSC: Dolors Carreras, Xavier Lorenzo i José Luis Rodríguez. La veritat s'imposa tard o d'hora i la manca de diàleg i la utilització de la desqualificació gratuïta i la mentida són els recursos dels que no tenen arguments per justificar les seves accions. A qui volen aixecar la camisa? Quina credibilitat te un partit que ha aprovat una revisió cadastral amb un procediment il·legal (ja hi ha sentencia judicial) per tal de amagar-la per no perdre les eleccions i amb una contractació a dit amb un cost de gairebé 1 milió d’euros que no poden justificar?  Perquè no es dediquen a explicar les bondats del pacte amb el PP? Jo respondré aquesta pregunta.
Durant novembre del 2008 el PP de Cunit va proposar a CiU de fer una moció de censura amb un trànsfuga per fer fora als socialistes del govern. CiU els va dir que no, gràcies. Durant la trobada comarcal de la gent gran del passat 3/10/2009 que s’ha fet a Cunit, el diputat del PP, Sr. Rafael Luna, davant dels dos regidors del PP de Cunit i d’altres persones, m’ha expressat el seu convenciment de que lo millor per Cunit es fer una moció de censura al PSC i anar tots junts contra els socialistes. Aquesta es la veritable situació de l’actual govern de Cunit i es per això que el PSC  de Cunit no defensa les bondats del seu pacte amb el PP. Ataca a tots, CiU, ICV, Federació de veïns i especialment ERC, però no explica en positiu el seu pacte amb el PP. Perquè? Perquè saben que la estratègia present i futura del PP es enviar a l’oposició al PSC amb un esquema simple: tots contra el PSC.
Nosaltres no compartim aquesta estratègia del PP. Perquè? Primer perquè el PP es corresponsable de les decisions dels últims 10 anys: han governat amb el PSC i des de les ultimes eleccions del 2007 son decisius i la situació de l’Ajuntament aquest últims dos anys s’ha agreujat. A més  si no comparteixen les decisions del PSC poden anar a l’oposició i deixar-los en minoria, enlloc de voler conservar la cadira sigui com sigui!
Segon, perquè la política es construir un projecte i no anar a destruir ningú. El nostre problema no es el PSC i les seves sigles, sinó la seva política i la forma de governar  a Cunit. Tenim amb ells un problema polític i es per això que no s’ha fet un govern tripartit. Nosaltres volem compartir un projecte polític, no cadires. I l’evidencia mes gran es que seguim ferms en la nostra decisió de no voler entrar a formar part de cap govern en aquesta legislatura.
Entenem que la situació actual del govern del PSC-PP de Cunit es insostenible: ells la poden amagar, però una parella no pot conviure per molt de temps junta quant ja tenen clar que es volen divorciar.
Nosaltres des de gener d’aquest any hem pres varies iniciatives per poder donar una sortida a aquesta situació:
1I Hem intentat consensuar el Pla de sanejament però el PSC ha rebutjat la nostra proposta.
2) Hem proposat crear una taula de negociacions entre partits, sindicats, veïns i associacions de comerciants per poder trobar uns acords per solucionar la greu situació financera del nostre Ajuntament (mes de 10 milions d’euros de romanent de tresoreria negatius l’any 2008) i poder fer uns pressupostos participatius. El PSC ens ha dit que no.
3) Hem proposat varies mesures  financeres a través de mocions i al·legacions i el PSC ens ha dit que no.
No a tot: aquesta es la seva resposta. Entenem que pel PSC nosaltres som els grans culpables de haver fet públic  tot el tema de la revisió cadastral; de haver volgut denunciar a Sindicatura de Comptes l’actuació de l’Ajuntament; d’haver volgut fer una oposició conjunta amb CiU e ICV i d’haver volgut denunciar els fets a Fiscalia. Era la nostra obligació envers els nostres conciutadans. I que el PSC i el PP havien fet les coses il·legalment ja es una realitat objectiva i judicada amb sentencia definitiva. Per això qualsevol col·laboració política actual i futura amb el PSC i els altres partits passa per tres actuacions simples i clares:

1. Demanar la anul·lació de la revisió cadastral i fer-la de nou amb un acord de tots els partits i amb el diàleg dels veïns.
2. Verificar si l’ import de 1 milió d’euros pagat a la Auxiliar de Recaudación SL es un preu just considerant els preus de mercat de altres empreses i la qualitat de les feines fetes. En el supòsit que el preu sigui injustificat e injustificable, demanar les responsabilitats  a qui calgui i el reintegrament immediat per part de la Auxiliar de Recaudación de l’ import rebut de 1 milió d’euros.
3. Consensuar entre tots els partits la modificació del Pla de Sanejament.

Si el PSC ens torna a dir que no, esperem que deixi de dir que si no hi ha tripartit la culpa es d’ ERC i assumeixi la seva responsabilitat i, si vol i pot, faci per una vegada alguna proposta, si es que realment volen tenir relacions amb nosaltres. O potser al final prefereixen donar la raó a l’estratègia del PP i opten per continuar a enfrontar-se a tots. Des de “tots contra el PSC” a “el PSC contra tots”. En això si que estan d’acord el PSC i el PP de Cunit!

ERC Cunit

Els diables ofesos per TV3

Suposo que durant aquestes últimes setmanes heu sentit a parlar del correfoc nudista que vam organitzar al nostre poble. Un acte reivindicatiu per defensar la cultura del foc envers a la nova directiva europea, que si s'aprovés, faria que aquesta part tant important de la cultura catalana fós il.legal, i per tant acabéssin deseparaguent les festes que estan relacionades amb el foc pirotècnic, com ara els correfocs, l'Aquelarre, els Sants Joans,...
Nosaltres com a col.lectiu de foc, se'ns va ócorrer aquesta idea, i de cop i volta vam rebre el suport de les agrupacions de bestiari i diables de catalunya, empreses, moltes colles de diables d'arreu dels Països Catalans i una infinitat de mitjans de comunicació.
Des d'un bon principi, després d'hores de reunions amb la Federació, Ajuntament, reunions internes de la colla, vam posar una série de normes alhora de poder participar en el correfoc, el màxim de roba era un tanga i sostenidors, i qui volgués podria anar despullat (que en van ser molts), i així ho vam comunicar a tothom i es va entendre perfectament.
La colla estava entusiasmada, igual que tota la gent que va venir, que va ser molta i se'ls i reflectia a la cara la felicitat i les ganes de lluitar pels diables i dracs i demostrar per davant de tot que no hi havia perill alhora de tirar sense anar protegit.
Els mitjans de comunicació sabien les normes de participació, però la sorpresa ens la vam emportar quan tv3, que en diuen la televisió de Catalunya, alhora de retrensmetre la informació, va ser la única que va posar pegues: deia que no s'havia tirat despullat, que la gent anava amb roba interior i no va sortir cap imatge del correfoc, només l'inici de la cercavila, deixant a l'organització com a mentiders, sent ells els que menteixen a la resta del país. Semblava que només donguéssin importància a veure si ensenyavem les parts íntimes o no, i del què es tractava era de cremar sense anar protegit, amb la gracieta d’anar amb tanga , calçotet o despullat, cosa que altres mitjans de comunicació, per no dir tots, van fer uns petits reportatges que ho ensenyaven tot, i demostraven en imatges que tiravem despullats o casi bé despullats, demostrant als polítics que no hi ha perill. N'estem farts de la barcelonització i politització d'aquesta televisió, i les comarques ens sentim ofesos. Perquè ens hem d'empassar el piromusical de la Mercè i l'informació del trànsit de l'àrea metropolitana de Barcelona? La resta de Catalunya també existeix!
Veritablement és vergonyós i espero que s'ho fàssin mirar.

MARTÍ GIRALT GABARRÓ
Cap de colla del Drac de Llorenç del Penedès

A Caritas qualsevol voluntari/a ha de ser una persona sensibilitzada en el tema social, que viu la caritat com quelcom inseparable de la justícia i la lluita pels drets humans, que es compromet de manera desinteressada i gratuïta a posar les seves capacitats i el seu temps lliure al servei de les necessitats de la comunitat i que sap acollir les persones amb respecte a la seva llibertat individual. A La Bisbal hi ha Caritas Parroquial, on al capdavant fa molts anys que hi ha la Sra Montserrat Mestres.
De  fa un temps que l’equip de govern de l’ajuntament (ERC i ADMC) ha creat un Banc d’aliments sense cap mena de reglament ni normativa, almenys no s’ha fet públic. El funcionament que s’ha pogut veure és que les persones que van a buscar aliments van a l’ajuntament i la regidora de Serveis Socials (Sra Montserrat Mestres) els distribueix.
Fins aquí res d’anormal si no fos que les persones necessitades que van participar a la manifestació d’aquest estiu sota el lema “Prou d’abusos”, les que escriuen cartes expressant les seves opinions o que senzillament no són futurs vots, doncs no reben aliments.  Per si això fos poc, els aliments de Caritas han anat a parar al Banc d’aliments municipal on també hi figura el logotip de Caritas, per decisió de la Sra Montserrat i sense consultar-ho a ningú.
Us podeu preguntar si és demostrable. Hi ha un greu problema: les persones que se’ls ha negat ajuda tenen por de denunciar-ho i donar testimoni, por de les conseqüències que pot comportar fer-ho públic. Això és més propi d’un règim dictatorial que no pas democràtic.
Des de CiU denunciem la situació irregular i de falta d’ètica per part de la Sra Montserrat Mestres com a responsable de Caritas de la parròquia de Sta Maria de La Bisbal del Penedès i regidora de Serveis Socials del nostre ajuntament. Caritas és una entitat que es mereix tot el respecte i que no pot ser utilitzada per finalitats polítiques ni particulars.
Diem prou d’aquesta situació i demanem la dimissió de la Sra Montserrat davant de Caritas per passar la responsabilitat a persones que posin el seu temps i esforç al servei de les necessitats de la comunitat.
 
Grup municipal de CiU a La Bisbal del Penedès

Plataforma Aturem el POUM de LLorenç

La Plataforma “Aturem el POUM” de Llorenç del Penedès va sorgir fa tres anys, perquè l’anterior Consistori no va fer cas del procés de participació ciutadana que ell mateix va endegar, durant el procés d’elaboració del POUM. Un Pla que obria noves zones, que incrementava notablement el potencial de creixement del poble i que no va agradar al conjunt dels llorencencs. La Plataforma composta de gent diversa i amb diferents sensibilitats polítiques, va fer que el desacord s’expressés amb força. En són prova les més de 450 signatures recollides en un poble de dos mil habitants, la quantitat de veïns que van signar les al·legacions i la colla de donatius destinats a pagar l’advocat que redactaria les al·legacions. Pocs plans urbanístics hauran tingut una oposició tan clara, tan unànime i tan compromesa d’uns vilatans.

A les eleccions municipals de 2007 els llorencencs van poder escollir entre aquella proposta i una altra, amb un miler d’habitatges menys, presentada per una candidatura diferent, i que recollia prou bé el resultat del procés de participació. Va guanyar clarament la segona i els que la defensaven van rebre l’encàrrec de governar. És la que s’ha aprovat, de manera inicial, el passat mes de maig. Vençut el període per presentar les al·legacions, el impulsors d’aquella Plataforma volem manifestar-nos sobre les presentades en nom del PSC, d’ERC i de l’Ajuntament de Banyeres, que hem conegut a través de la premsa comarcal.

L’Ajuntament actual ha aprovat pràcticament la mateixa proposta urbanística amb que va concórrer a les eleccions. La que van votar els veïns i la que s’adeia més als resultats del procés de participació que havia dut a terme l’equip de govern que el precedia. Qui parli en nom d’ERC i del PSC no pot dir que el POUM d’ara no respon als interessos generals del poble.

Estem d’acord en que consolida una superfície urbanitzable massa gran (la mateixa que ja existia en les Normes de 1986), i que en algun sector podria superar els màxims de creixement establerts en el Pla Territorial del Camp de Tarragona. Però és el que van acceptar com a mal menor la major part de llorencencs davant del projecte de l’anterior Consistori. Els convenis de l’Estrella i Granja Montserrat signats sota presidència socialista amb suport d’ERC, han fet impossible retocar a la baixa la superfície urbanitzable. Si, com diuen, ara se superen màxims, el biaix era superior quan es planejaven mil habitatges més. La dificultat de reordenar el sector de La Rambla i el refús general també va desaconsellar canviar l’alçada dels edificis en aquest sector.

ERC lamenta que no es respecti el nombre d’habitatges socials que marca la llei. Només podem dir que legalitat i conveniència no sempre van juntes. El POUM actual ve condicionat per les Normes de fa vint anys i la simple aplicació d’una llei recent a un disseny anterior pot malmetre l’oportunitat d’aquest llei, com passa en el nostre cas concret. I el nou POUM preveu prou sòl disponible destinat a habitatge social per a les necessitats actuals del poble. Precisament això és el que van demanar uns pares amb fills joves abans de signar en contra del primer POUM. Un excés d’habitatge social pot generar un efecte d’atracció desproporcionat pel volum del municipi i ho acabaríem lamentant.

ERC no diu com es pot mantenir tot allò que veu aprofitable del primer Pla: construir un parc fluvial, i l’afectació pública del Castell i de la Masia de l’Estrella. La solució del POUM anterior (mai es va contemplar ni la rehabilitació ni el manteniment) era a través d’un creixement urbà. Creixement que la pròpia ERC denuncia com a exagerat en el POUM actual, malgrat que encara era més accentuat en el projecte al qual havien donat suport.

Des del PSC no es pot afirmar que el nou POUM s’ha fet sense participació ciutadana. Per sort i amb encert, la participació la va promoure l’anterior Consistori amb presidència socialista; i els resultats van ser prou concloents, com s’ha explicat. No calia repetir el procés. Fa demagògia ERC quan diu que s’ha malbaratat diner públic per contractar un assessorament complementari al que ja donaven els tècnics municipals, redactors del primer Pla. Era la conseqüència lògica de la revisió reclamada pels veïns.

Formaria part del sectarisme en el que sovint cauen els partits el retret del PSC quan assenyala que la força política governant ha negociat tota sola convenis amb particulars, deixant entreveure que quedaven curts de representativitat. Passen per alt que sota el paraigua de CIU hi anava també una agrupació d’independents que havia concorregut amb nom propi (AMPLL) en altres comicis. I que per un acord responsable dels dos capdavanters, formalitat abans de la consulta electoral -molta gent ho va agrair-, van fer una sola llista i van aconseguir molts vots.

Pel que fa a les objeccions que es fan des de Banyeres, estem d’acord que els dos ajuntaments han de parlar si l’actuació d’un municipi afecta els interessos de l’altre. A Banyeres lamenten la pèrdua de zona agrícola i de protecció que pot implicar la circumvalació de la carretera de Llorenç, la qual també pot destorbar el desenvolupament de Polígon J que aniria a la Plana del Morgades. La incidència de la carretera en el seu terme és preveu petita però serà bo que els dos ajuntaments s’ho mirin junts. Allò que trobem més complicat és defensar al mateix temps la protecció de l’espai rústic i el desenvolupament del Polígon J destinat a activitats industrials, precisament quan Banyeres ja disposa d’uns quants polígons, i segurament en poden estalviar de nous per preservar millor el territori. I sobretot quan fa pocs anys molts regidors de l’actual equip de govern s’hi van manifestar en contra i ho van fer junt amb altres veïns de Banyeres i amb veïns de Llorenç. Aquest polígon, a Llorenç, no el voldríem.

Tampoc desitjaríem que s’urbanitzés la zona de cal Fèlix, on sembla que ja es pensa construir-hi un important nombre d’habitatges. I amb una alçada que podria depassar la de planta i dos pisos establerts al nostre poble. Oficialment s’ha dit que no hi ha res previst però, si se’n parla, alguna cosa s’haurà mogut en aquesta direcció. La funció de l’urbanisme és servir el comú i no s’haurien de generar espais urbans en funció d’interessos particulars, per molt legítims que siguin. A Llorenç tenim un terme molt petit i ens afecta i ens preocupa el planejament de Banyeres. Quan el que allí es decideix ens queda tan a prop, s’ha d’aconseguir una entesa entre ambdós Ajuntaments.

Com l’acord que els dos Ajuntaments han subscrit a la seu de l’ACA, per crear la infraestructura necessària i evitar inundacions a l’urbanització del Priorat, abans no es desenvolupi el Pla de l’Estrella.

Nati Soler, Plataforma Aturem el POUM de Llorenç del Penedès

La Asociación de Comerciantes y Empresarios de Cunit (ACEC) SI mira por el comercio de Cunit

Hola Dani Martínez, titular de Serinfo SL

Nos ha sorprendido mucho ver tu carta publicada en la revista núm 37 l’Espígol, la cual critica a la actual junta de la ACEC, sabiendo todas las acciones positivas que estamos realizando con el objetivo claro de reforzar el comercio de Cunit. A continuación pasamos a responder con detalle algunas de las campañas y actividades que se han realizado a favor del tejido comercial y empresarial de Cunit.

¿Que ha hecho la ACEC por el comercio de Cunit?

Ø Campaña banderolas 2007, diseño realizado por Serinfo Cunit, S.L (miembro de la ACEC en ese momento). En cuánto a la fabricación de la propia banderola y la instalación de la misma se acude a una empresa de Barcelona, puesto que en ese momento no había ninguna empresa que las realizará en Cunit.

Ø Muppis digitales, regalos promocionales, carteles publicitarios y página web de la ACEC realizado por DOC STUDIO, miembro de la ACEC.

Ø Campaña de Navidad 2007, se sorteo un televisor y una Wii, dichos premios fueron comprados en el comercio ELECTROMER (socio de la ACEC)

Ø Diseños de carteles de campañas (día del padre, de la madre, Sant Jordi,…) por IMAGINE, actualmente no tiene esta empresa.

Ø Gracias a la colaboración que nos ofrece el Ayuntamiento de Cunit, hemos conseguido un curso de manipulación de alimentos y otro de técnicas de ventas, totalmente gratuitos, con el objetivo de profesionalizar al comercio de Cunit.

Ø Hemos colaborado con la concejalía de Medio Ambiente para la campaña de las bolsas de reciclaje.

Ø Colaboración en reuniones del futuro Mercado Municipal “Les Oliveres”, así como para la rehabilitación del casco antiguo.

Ø Solicitar la subvención del Plan Avanza. Subprograma Avanza I+D, con el objetivo de adaptar a las nuevas tecnologías al comercio y a las empresas de Cunit. Es un plan que para la ACEC supone coste CERO, puesto que es una subvención, no como el que gestionan otros (en el que te incluimos) el cual es un crédito sin intereses, pero SI a DEVOLVER.

Ø Hemos incrementado los socios en un 70% con la actual junta

Ø Incremento de incentivos por parte de las administraciones públicas de un 264% respecto a las subvenciones concedidas en el 2007.

¿Que hemos conseguido desde la Asociación para ti, Dani Martínez?

Ø Que el Ayuntamiento de Cunit y la ACEC colaboran conjuntamente en las campañas de dinamización comercial en el marco de un convenio; por eso cuando el Ayuntamiento de Cunit impulsa la creación de una Guía Comercial para todo el municipio, la ACEC y Ayuntamiento acuerdan los contenidos de la guía y posteriormente se decide que esta campaña sea realizada por SERINFO CUNIT.

Ø Diseños de las banderolas, campaña de verano 2007

Ø Te has beneficiado de todas las campañas de dinamización realizadas por nosotros.

Ø Has participado en la Fira de Cunit, como miembro de la ACEC, cuando ya manifestaste a través de una carta tu dimisión como miembro de la ACEC.

Reprochas el sorteo de una estancia en un hotel que no era de Cunit que se realizó en la Fira de Cunit. Queremos que sepas que dicha estancia fue un obsequio de dos socios de la ACEC, DOC STUDIO y DUARTE LOGISTICA.

También decirte, que desde que la ACEC lleva su gestión con el objetivo único de fomentar y promocionar el comercio de Cunit has intentado, por medio poco ortodoxos, hacerte con la presidencia de la ACEC en reiteradas ocasiones. Por eso pensamos que tu carta ha sido escrita desde el resentimiento, ya que la falta de información o la transformación total de la realidad es lo que da a entender que has obrado de mala fe.

Por último, tú que dices que nosotros no potenciamos el comercio de Cunit, ¿dónde realizas tus compras personales?

Esperamos haberte respondido a todas tus dudas y que sirva para poner fin a la polémica que tu mismo has empezado.

La Junta Directiva ACEC

Moltes gràcies per a fer-ho possible

Diumenge passat, els Pastorets del Vendrell van assolir el primer premi de carrosses en la 67ena edició de la Festa de la Bicicleta, amb una reproducció de l’Orgue del Vendrell que, a més a més, estava musicalitzada amb fragments d’orgue. També hi havia un intèrpret que representava el Mestre Pau Casals, quant era petit. L’escultura va ésser molt ben acceptada pel nombrós públic assistent a la festa.

Per tal d’arribar a aquesta fita ha calgut dedicar-hi moltes hores i molts dies de feina, molta imaginació i molta il·lusió en el projecte, per tal d’aconseguir una carrossa digna de la Festa.  

Això ha estat possible gràcies als col·laboradors incondicionals de l’entitat que, durant molts dies s’aplegaren a la Nau dels Pastorets fins ven entrada la matinada, amb un ambient molt agradable i amb moltes ganes de fer ben feta la feina. Tampoc hem d’oblidar als gairebé 60 components que ens van acompanyar a la diada amb les seves bicicletes, que van fer que la festa fos més arrodonida. Com cada any, Els Pastorets van acabar la diada amb un dinar de germanor, amb un ambient molt agradable i, com és tradicional, remullat amb cava.   

En nom propi i de la resta de membres de la Junta Directiva, el nostre més sincer agraïment a tots els que ho ha fet possible.  

Per acabar, només ens resta emplaçar a tothom a la propera edició de la Festa de la Bicicleta.

Que sigui per a molts anys. 

Pep Bargalló,

President dels Pastorets del Vendrell